Espanyol i Saragossa empaten a un gol

No hi va haver mocadors. Sí algun xiulet a la parsimònia de Valdo, que va al mateix ritme que quan hi havia eufòria, però ara no agrada. L’Espanyol va millorar respecte als dos últims partits al Lluís Companys; això sí, el premi de la victòria va tornar a fugir. No hi ha manera. Quan la sort semblava anar de cara per primer cop en moltes setmanes amb una centrada de Riera que es va empassar el porter del Saragossa, un penal entre rebots a tocar del final va deixar un punt amb gust de derrota, de decepció de veure com l’últim bitllet a la UEFA s’ha atorgat i no és per als blanc-i-blaus.

A falta d’encert, actitud. És el mínim que es pot demanar, i a l’Espanyol no n’hi va faltar. Les badades habituals al tram inicial, una de les principals xacres de la negra ratxa, van desaparèixer i la debilitat d’un Saragossa pressionat pel risc del descens va ajudar a veure els blanc-i-blaus manant, excepcional en els últims temps. Un mal control dins l’àrea de Tamudo i un xutàs fregant el pal de Riera van buscar el premi del gol, tot i que Kameni va haver de brillar en una volea d’Oliveira.

La jugada culminant en el domini local va arribar al minut 24 amb un passada de la mort de Valdo que Tamudo no va tocar. Un inici prometedor, amb Moisés manant al migcamp i Riera amb ganes de reivindicar-se. Molta voluntat, poc encert i menys calma per buscar els forats en una defensa de circumstàncies, i convertir el duel en un tocar i tocar sense profunditat que va dur de la il·lusió al badall a velocitat de creuer.

La segona part va arrencar amb lesió de Tamudo i regal de César en l’1-0. La centrada de Riera buscava Jonathan, però l’efecte va dirigir la pilota cap a la xarxa per aliar-se amb una maniobra peculiar del porter del Saragossa.

Rufete, protagonista
Riera i César van posar fi a més de 500 minuts de sequera, però ni així va arribar la victòria de l’Espanyol. El Saragossa va arriscar i els forats al darrere eren tan enormes com la incapacitat dels blanc-i-blaus per aprofitar-los. L’entrada de Rufete va donar profunditat, una excel·lent opció en els contracops i un binomi amb química al costat de Zabaleta. Jonathan i l’argentí van perdonar abans del gran error de Luis García al minut 77. L’asturià encara busca el talp que li va prendre la pilota a un pam de porteria i sense porter.

L’acumulació d’errades va pagar-se poc després. Falta innecessària de Rufete i el xut acaba a les mans de l’alacantí, que era a la tanca. Penal i empat d’Oliveira. I sort que Sergio García va perdonar. Res no surt de cara. Un empat que no serveix a cap dels dos i converteix la UEFA en una utopia. No per esperat és ara menys dolorós.