Espanyol i Saragossa empaten a un gol

No hi va haver moca­dors. Sí algun xiu­let a la par­simònia de Valdo, que va al mateix ritme que quan hi havia eufòria, però ara no agrada. L’Espa­nyol va millo­rar res­pecte als dos últims par­tits al Lluís Com­panys; això sí, el premi de la victòria va tor­nar a fugir. No hi ha manera. Quan la sort sem­blava anar de cara per pri­mer cop en mol­tes set­ma­nes amb una cen­trada de Riera que es va empas­sar el por­ter del Sara­gossa, un penal entre rebots a tocar del final va dei­xar un punt amb gust de der­rota, de decepció de veure com l’últim bit­llet a la UEFA s’ha ator­gat i no és per als blanc-i-blaus.

A falta d’encert, acti­tud. És el mínim que es pot dema­nar, i a l’Espa­nyol no n’hi va fal­tar. Les bada­des habi­tu­als al tram ini­cial, una de les prin­ci­pals xacres de la negra ratxa, van des­a­parèixer i la debi­li­tat d’un Sara­gossa pres­si­o­nat pel risc del des­cens va aju­dar a veure els blanc-i-blaus manant, excep­ci­o­nal en els últims temps. Un mal con­trol dins l’àrea de Tamudo i un xutàs fre­gant el pal de Riera van bus­car el premi del gol, tot i que Kameni va haver de bri­llar en una volea d’Oli­veira.

La jugada cul­mi­nant en el domini local va arri­bar al minut 24 amb un pas­sada de la mort de Valdo que Tamudo no va tocar. Un inici pro­me­te­dor, amb Moisés manant al mig­camp i Riera amb ganes de rei­vin­di­car-se. Molta volun­tat, poc encert i menys calma per bus­car els forats en una defensa de cir­cumstàncies, i con­ver­tir el duel en un tocar i tocar sense pro­fun­di­tat que va dur de la il·lusió al badall a velo­ci­tat de cre­uer.

La segona part va arren­car amb lesió de Tamudo i regal de César en l’1-0. La cen­trada de Riera bus­cava Jonat­han, però l’efecte va diri­gir la pilota cap a la xarxa per aliar-se amb una mani­o­bra pecu­liar del por­ter del Sara­gossa.

Rufete, pro­ta­go­nista
Riera i César van posar fi a més de 500 minuts de sequera, però ni així va arri­bar la victòria de l’Espa­nyol. El Sara­gossa va arris­car i els forats al dar­rere eren tan enor­mes com la inca­pa­ci­tat dels blanc-i-blaus per apro­fi­tar-los. L’entrada de Rufete va donar pro­fun­di­tat, una excel·lent opció en els con­tra­cops i un binomi amb química al cos­tat de Zaba­leta. Jonat­han i l’argentí van per­do­nar abans del gran error de Luis García al minut 77. L’asturià encara busca el talp que li va pren­dre la pilota a un pam de por­te­ria i sense por­ter.

L’acu­mu­lació d’erra­des va pagar-se poc després. Falta inne­cessària de Rufete i el xut acaba a les mans de l’ala­cantí, que era a la tanca. Penal i empat d’Oli­veira. I sort que Ser­gio García va per­do­nar. Res no surt de cara. Un empat que no ser­veix a cap dels dos i con­ver­teix la UEFA en una uto­pia. No per espe­rat és ara menys dolorós.