L'altaveu Henry
Barça
L’estadi Vicente Calderón serà demà una olla de pressió contra el Barça, més encara després de les últimes declaracions públiques de Thierry Henry. En una entrevista publicada ahir a La Vanguardia, el davanter francès afirmava: “El que penso és això: Catalunya no és Espanya, és una altra cosa i s’ha de sentir. (...) Cal viure-ho per poder-ho entendre”.
Com es podia preveure, les paraules de Tití no han passat desapercebudes. La pólvora s’estén ràpid i ahir mateix mitjans d’arreu d’Europa ja les recollien en les seves edicions digitals. L’Équipe, Sportsweek, Le Monde, Eurosport, Times i webs variades, majoritàriament no esportives, es feien ressò del que va dir el francès. O, més ben dit, del que volia dir.
I és que segons ha pogut saber l’AVUI, el davanter del Barça “volia dir aquesta frase” –la pregunta era si li havia costat molt adaptar-se al club i a la ciutat– “però no per expressar idees polítiques pròpies” sinó per reflectir “el sentiment general” de l’entorn blaugrana.
De poc li serviran aquestes matisacions a Henry. No cal ser endeví per saber com se’l rebrà en alguns estadis, començant demà pel Calderón. ¿Cal recordar els crits que va haver de sentir Bojan Krkic a Múrcia després de renunciar a jugar l’Eurocopa amb la selecció espanyola, tot i al·legar esgotament mental? Els fòrums d’internet ja van plens d’amenaces, insults i sentències de contingut clarament racista contra l’exjugador de l’Arsenal, però també contra els catalans i fins i tot contra Joan Laporta.
El cas Oleguer
“Oleguer Presas és xiulat en tots els estadis on juga”. Són paraules del mateix Henry l’any 2007 a L’Équipe. L’aleshores fitxatge estrella del Barça va ser convidat a proposar diversos reportatges per a una edició de la revista del seu país i un dels temes que va posar sobre la taula va ser un especial sobre el defensa sabadellenc, ara a l’Ajax.
A parer del francès, a Oleguer se l’havia d’elogiar pel seu posicionament polític. “A ell tant li fan els xiulets, és una cosa que porta al cor”, va raonar Henry. “Oleguer és un símbol de la resistència catalana amb tocs de guerriller sud-americà contra el centralisme espanyol”, es podia llegir en aquell número.
Hi va haver soroll, però no tant com el que se sentirà aquests dies. El fet cert és que acostumats al discurs pla de molts futbolistes, i sota la teoria discutible que un jugador no pot formular opinions més enllà del que passi al terreny de joc, declaracions com aquestes són sovint utilitzades.
Henry ha matisat. El FC Barcelona deia ahir que “és la seva opinió i se l’ha de respectar”. Però a Madrid ja han posat més pressió al líder de la Lliga.