Esports

Ni a un Segona B

Si vas al camp d’un Segona B i te’n tor­nes amb der­rota i tres gols en con­tra, n’hi ha per pre­o­cu­par-se. Si ho acu­mu­les als 2 punts de 24 sumats a la Lliga, la cosa empit­jora i agafa aires de drama. L’Espa­nyol tam­poc va tren­car ahir la mala ratxa en la visita al Poli Ejido en l’anada de la Copa en l’apa­rent­ment par­tit ideal per recu­pe­rar con­fiança. La van per­dre, per molt que quedi el marge de reacció de la tor­nada, això sí, en un Lluís Com­panys desèrtic.

Mané va fer pocs can­vis, però això tam­poc és garan­tia de res. L’Espa­nyol va jugar con­tra un Segona B amb el guió de la Lliga: dei­xar-se domi­nar, tan­car espais i sor­tir a la con­tra. La fórmula va fun­ci­o­nar d’entrada, la imatge és tema a part, quan en el pas pel pri­mer quart d’hora Moisés s’avançava al por­ter en un còrner per fer el 0-1.

El pro­blema és que l’Espa­nyol té la sort d’esquena. Fa poc, li surt menys i quan té opci­ons de treure el cap, rep una cla­te­llada. Així, en l’inici de la segona mei­tat l’àrbi­tre auxi­liar va asse­nya­lar unes mans de Pareja que el sen­tit comú mai adme­tria com a penal. Jorge Molina va apro­fi­tar el regal en l’1-1.

L’Espa­nyol va notar una fiblada de ver­go­nya i va deci­dir-se a demos­trar mínima­ment quin era l’equip de cate­go­ria supe­rior. Les línies van fer un parell de pas­ses enda­vant, els mig­cam­pis­tes es van apo­de­rar de la pilota... i va aparèixer la xacra habi­tual de la falta de cre­ació i pólvora. A sobre, una con­tra de Juli va supo­sar el 2-1 davant les esbron­ca­des d’un Kameni que de nou va dei­xar la sen­sació de poder fer més.

Els juga­dors amb talent cre­a­tiu són difícils de tro­bar a la plan­ti­lla de l’Espa­nyol, però Mané amb l’adver­si­tat del mar­ca­dor va recor­dar-se que Román estava pre­sent. A canvi va sacri­fi­car Nené, dels pocs que havia dut perill, però l’argentí va donar-li la raó amb un toc d’alta qua­li­tat dins l’àrea per fer el 2-2.

Expulsió de Moisés
I tor­nem a la cançó d’abans: sense temps de cele­brar-ho i aixe­car el cap per fi, Chico es va treure una cano­nada des de 35 metres per aplau­dir i veure repe­tida en el 3-2. Acte seguit, Moisés, qui sap si frus­trat perquè porta tres gols gai­rebé seguits i ser­vei­xen de ben poc, va plas­mar la frus­tració peri­quita en forma de segona groga del tot estal­vi­a­ble i la con­següent expulsió.

La ver­go­nya va poder més que la infe­ri­o­ri­tat i l’Espa­nyol va cer­car l’empat, però la pilota es va pas­se­jar diver­sos cops per l’àrea sense tro­bar rema­ta­dor. La for­tuna, però, segueix igno­rant els desig­nis blanc-i-blaus, incapaços de gua­nyar, sigui quina sigui la cate­go­ria del rival. Queda la tor­nada, més cal­vari que moti­vació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.