Falta el gol d’Eto’o

Tito Vila­nova, mà dreta de Guar­di­ola, deia abans del par­tit que a la ban­queta blau­grana no hi hau­ria cap apa­rell de ràdio per seguir el minut a minut del derbi madri­leny que es jugava a la mateixa hora al Ber­nabéu. A la ban­queta pot­ser no, però sí que n’hi havia, i molts, a les gra­des. L’afició del Camp Nou va viure una jor­nada de tran­sis­tors, vibrant i des­es­pe­rant-se per les oca­si­ons falla­des d’un Atlètic de Madrid que va per­dre una opor­tu­ni­tat d’or per gua­nyar al camp de l’etern rival i tor­nar el favor al Barça.

Els mata­las­sers, si més no, van poder esgar­ra­par un empat de Cha­martín que amplia el coixí del líder a sis punts, desen­llaç favo­ra­ble d’una pel·lícula amb happy end. I és que el culer va viure una nit de satis­facció per la victòria, per l’empat del Madrid i, sobre­tot, pel retro­ba­ment amb el millor Barça, que ja tocava. El Barça va tor­nar a ser l’equip de fa alguns mesos. Va pres­si­o­nar com abans, va insis­tir com abans i va fer cir­cu­lar la pilota com abans.

Això sí, no va gole­jar com abans perquè l’únic que va fallar va ser la defi­nició. L’Ath­le­tic n’hau­ria pogut sor­tir escal­dat de valent i fins i tot Caparrós reco­nei­xia que “la sort” els havia aju­dat. Els blau­gra­nes van per­do­nar nom­bro­ses oca­si­ons, espe­ci­al­ment a la segona mei­tat. Qui més va per­do­nar va ser un Samuel Eto’o que, amb un mínim d’encert, hau­ria pogut gua­nyar la Bota d’Or direc­ta­ment.

El came­runès, que no marca des del par­tit al camp del Betis, fins i tot va rema­tar dos cops al pal (i ja en són 23 a la Lliga). Gorka Irai­zoz es va con­ver­tir en un mal­son per a l’africà, li ho va parar gai­rebé tot, per alt i per baix.

Però l’ambi­ent era de pur posi­ti­visme a l’estadi i el Camp Nou no va parar d’ani­mar el pic­hichi. El juga­dor ho agra­eix i pro­met insis­tir-hi: “No em des­es­pero mai, però avui ni jugant tres hores no hau­ria mar­cat”, reco­nei­xia Eto’o. “Ja entrarà, l’impor­tant és que hem recu­pe­rat la victòria, hem creat oca­si­ons i hem man­tin­gut la por­te­ria a zero”.

A Madrid també hi havia ràdios, però l’espe­rança d’una enso­pe­gada dels culers es va esvair ben aviat. La grada madri­dista va fer un crit a l’uníson de des­es­pe­ració després d’una claríssima ocasió de Yeste. Un minut després mar­cava Ser­gio Bus­quets –el seu pri­mer gol a la Lliga– i, a par­tir d’aquí, la resig­nació va pre­do­mi­nar al Ber­nabéu.

Ambi­ent molt dife­rent del Camp Nou. Amb la tran­quil·litat que donava el 2-0, es va espe­rançar amb el gol de Forlán i ni l’empat de Hun­te­laar va fre­nar la festa. Com feia dies que no pas­sava. Ini­esta, per cert, va rebre l’ovació de la nit.

Puyol es perd el Lió
No tot podien ser bones notícies. Car­les Puyol va patir un esquinç de grau 2 al lli­ga­ment late­ral intern del tur­mell esquerre i, a falta de les pro­ves de demà, serà baixa durant tres set­ma­nes. Ras i curt, es perdrà la tor­nada con­tra el Lió i els pròxims dos par­tits de Lliga, con­tra l’Alme­ria i el Màlaga.