“El que més em motiva és que cada any em sento millor”

Avui tot es veu diferent?
El més important és que després d’uns resultats que no eren els desitjats, l’equip s’ha sobreposat. Tant el de Mallorca com el de dissabte han estat partits bons per afrontar el tram final amb il·lusió.

El titular coincident és que el Barça es va retrobar.
Hi estic d’acord, en el sentit que hem tornat als orígens, al que ens feia ser un equip fort. Vam veure un Barça en bloc, que pressiona, que va 2-0 i busca el tercer. Les sensacions són molt bones, sobretot de cara a un partit com el de dimecres.

Per què van allunyar-se una mica d’aquests orígens?
És molt difícil mantenir una ratxa de victòries, un nivell molt alt durant mesos, i crec que entra dins la normalitat tenir partits que no et surten les coses. El que és important és que quan arriba això, l’equip no tiri avall, sinó que s’esforci per recuperar-se, amb més confiança que mai. Espero que aquests dos últims partits hagin servit per a això.

A Madrid difícilment es rendiran. La campanya seguirà.
Esperem lluita fins al final. No s’ha de treure pit, però tampoc amagar-lo. Si els líders som nosaltres, hem d’estar orgullosos de ser-ho i no estar patint. Hem de disfrutar i estar convençuts que aconseguirem el títol.

Tal com ha anat la temporada, entenen que el seu gran rival són vostès mateixos?
Estem en una situació privilegiada des de fa molt temps i depenem de nosaltres. És una evidència.

És una evidència de resultats i també futbolística.
Tots estem d’acord que busquem els resultats en forma de bon joc. Aconseguir resultats és difícil, però jugar bé i obtenir resultats encara ho és més. Si hi ha alguna cosa a elogiar és que sempre intentem combinar, atacar, és igual el camp. És digne de remarcar avui en dia. No hi ha gaires rivals que ho intentin.

Se senten sols jugant així?
Tant com això, no. Penso que tothom vol jugar bé, però si podem ser un mirall benvingut sigui. El futbol és més que resultats, però són els resultats els que manen.

Personalment, com es troba? Els 10 dies de baixa no li han fet perdre el pas.
No, pràcticament no he deixat d’entrenar-me i he mantingut el nivell físic. Em sento molt bé.

Fa algun treball específic després de dues lesions musculars?
Estic potenciant la zona on he tingut problemes, però les lesions són part del futbol. Sempre m’he cuidat moltíssim, tot i que és cert que quan tens lesions t’ho agafes amb més interès i precaució.

Sense vostè dos mesos (novembre-desembre), l’equip no ho va notar. Ara sí. Entén que els rivals els tenen més estudiats i el seu rol desequilibrant és més important?
També ha coincidit amb uns partits que no hem vençut. Quan no es guanya i falta algú, sempre es parla del que falta, però el que és cert és que aquests 10 dies se m’han fet més llargs que els dos mesos que vaig estar fora anteriorment, perquè veia que a l’equip no li sortien les coses. És quan hi som tots que l’equip és més fort.

Contra el Mallorca va jugar davant, contra l’Athletic al migcamp. És on se sent millor.
Perquè és el meu lloc natural. Puc jugar en altres demarcacions, però tothom és especialista en un lloc i on em trobo millor és al migcamp. Conec més les zones, tinc els automatismes més correctes. En altres llocs també puc fer-ho, tot i que no és tan fàcil per a mi, encara que ho pugui semblar [riu].

El fet que li hagi tocat, per circumstàncies, jugar d’extrem, creu que l’ha fet progressar?
Em fa més complet. Hi ha qui pensarà que és millor jugar en un sol lloc, però jo crec que com a jugador m’enriqueix molt. I ja no depèn d’on, la confiança que et dóna jugar com des de fa 2-3 anys, amb una regularitat molt constant, és el que em fa estar millor cada dia.

Es veu a prop del seu sostre?
Espero que aquest any acabi d’una forma espectacular per a l’equip, però el que cada any més m’il·lusiona i em motiva és que em sento millor. Vaig a més. Aniré a més.

Em pot posar algun exemple del que pugui millorar?
Tot es pot millorar. El futbol no és matemàtica, sempre has d’improvisar, de regatejar millor, has d’arribar més a l’àrea, de marcar més gols.

Pel que fa al vestidor, també ha notat un salt?
El que és important és el respecte dels teus companys. Segueixo sent el mateix, però amb els anys vas adquirint experiència, els companys et veuen diferent, et respecten molt més. És llei de vida i de vestidor.

Es deia que ni vostè ni Xavi podien jugar junts al migcamp. Era una percepció errònia o és la seva progressió la que l’ha desmentit?
Hi ha tanta gent i tantes maneres de veure el futbol que és difícil dir el que és correcte. Crec que sempre hem po-gut jugar junts i crec que ara ningú ho pot discutir. Sempre hi ha mites com que els petits no poden jugar junts. Crec que són gustos més personals que futbolístics.

Guardiola va dir dissabte que vostè “menja a part”.
Quan no menjo al club, sí [riu]. Venint del meu entrenador són afalacs que et motiven per treballar amb més il·lusió cada dia.

També el va citar com l’exemple per al planter i va dir que no porta arracades ni es pinta el cabell. Se sent una rara avis entre les estrelles?
No, però és que jo veig el futbol com un joc i un espectacle, del que passa al camp i a la graderia, i quan surto del paper de futbolista sóc com qualsevol persona. Després cadascú és com és i fa el que vol amb la seva vida.

Vostè s’ha fet algun tatuatge?
No, però sí que és veritat que el vestidor n’està ple.

Hi ha un tatuador a Gràcia que, diuen, dóna forces especials.
Si el necessito, potser el visitaré, però per ara estic bé.

Com va veure l’Olympique?
La primera part ens van agafar descol·locats i ens podien haver fet més mal... Això dóna peu a dir que a Europa has d’anar amb molt de compte i cometre molts pocs errors.

Esperen un Lió conservador?
Ara mateix tenen l’eliminatòria perduda. És una mena d’última oportunitat, però és bàsic que nosaltres sortim com contra l’Athletic, a guanyar i després ja veurem com va el partit i com el llegim, sempre amb una mentalitat d’anar a fer gols, que és el que dóna tranquil·litat.

Si passen, el triplet és cada cop menys impossible?
Esperem una mica. Tant de bo arribem a començaments de maig i em pugui tornar a fer aquesta pregunta. Podré contestar amb més seguretat. És cert que estem en una molt bona situació, és una oportunitat i l’hem d’intentar aprofitar. Però hem de saber que en un partit pot canviar tot, i per això dimecres hem de sortir molt seriosos.

Fins a quin punt Guardiola en serà responsable, sigui un títol, dos o el triplet?
Els aconseguim o no, serà una peça fonamental del gir de l’equip. No hem d’oblidar d’on venim i el canvi radical que s’ha fet en 7 mesos, quan molt poca gent s’ho pensava. L’equip ha tornat la il·lusió a l’afició. Això és el millor.

On és el secret de Guardiola?
A ser com és. En la dedicació que hi posa, la il·lusió, el que transmet, el que convenç. La seva feina la fa perfecta. Sempre dic que quan un dedica tot el que té al que fa, els resultats han d’acabar arribant.