Pas ferm cap a Mestalla
Copa del Rei
CLICA AQUÍ PER LLEGIR LA CRÒNICA 'MINUT A MINUT'
Mestalla està més a prop. Guiat per Iniesta i realitzat per Henry i Márquez, amb un gol a cada part, el Barça va fer ahir un pas en ferm cap a la final de la Copa del Rei de València. La porteria blaugrana va quedar a zero, que és el factor de qualitat que situa el líder de la Lliga amb un bon avantatge per a la tornada, enorme si fem cas de la fiabilitat del conjunt de Guardiola: el Mallorca necessitaria tres gols per remuntar i quatre si el Barça en fes un.
No va ser un gran partit dels locals, ni molt menys, víctimes d’una sortida de pilota irregular –tot i jugar amb Márquez i Piqué– i del conservadorisme visitant, que va posar l’autocar durant molts minuts. Però l’eficiència d’aquest Barça li permet resoldre dies farragosos com el d’ahir. Sí, era una semifinal de Copa, però al Camp Nou aquesta temporada és de vaques grasses i es pensa en el torneig del KO com un afegit. I això es nota. Guardiola va deixar a la banqueta a Eto’o i Messi i a la llotja a Xavi i Abidal, i el Barça va comportar-se amb diligència i poca brillantor.
Les úniques espurnes de la nit van néixer d’Iniesta, retornat al migcamp i cada cop més a prop de la seva millor forma, i van prolongar-se en Bojan, decisiu al primer temps. El davanter va enfilar el gol dins l’àrea amb dues retallades i només un peu afortunat de Lux va treure-li l’1-0. Poc després, en una combinació amb Iniesta, va xutar fluix i pel centre. Enmig del bosc de cames bregades dels mallorquins, Bojan es va defensar amb força i seva va ser la centrada, perfecta, perquè Henry rematés de cap el gol que obria l’eliminatòria. Era el minut 34 i el Mallorca perdia un actiu. Fins aleshores s’havia defensat amb encert, plantat amb deu homes darrere la pilota, en dues línies de 4 i 5 jugadors, entre l’àrea i sense arribar a la medul·lar, en menys de 25 metres. Era un plantejament mil vegades vist al Camp Nou, amb la virtut que l’equip balear el va plasmar bé.
En joc no hi havia tres punts i Manzano no va ordenar avançar línies fins a la represa. Una derrota mínima podia tenir sentit en el marc que era un duel a 180 minuts. El cas és que la pressió sobre els constructors barcelonistes i les pujades dels laterals no van concretar gaire perill per a Pinto, dubitatiu en el parell d’accions en què va intervenir.
Davant l’aparent enquistament del duel, Guardiola va fer entrar ràpid Messi i Busquets. L’1-0 podia ser curt i l’objectiu era posar una marxa més. El Barça va guanyar en profunditat, tot i que Iniesta va seguir sent el centre de gravetat, tant en la circulació com en el desequilibri. D’una arrencada amb falta a la frontal de l’àrea va arribar el 2-0, en un lliure directe de Márquez que va fregar l’escaire. Com manen els cànons, amb el cos lateral, el mexicà, curiosament poc precís darrere, va girar tota la cama i la rosca no va tenir rèplica en Lux. Era molt difícil que en tingués.
Cuer de la Lliga, però invicte fins ahir a la Copa, el Mallorca es va obrir per buscar el golet que li donés vida, molta vida, mentre el Barça intentava la sentència amb Messi. No hi va haver resolució i l’anada de la semifinal es va tancar amb les intencions del Barça intactes.
