Esports

El Barça respira fondo

Copa del Rei

Clica aquí per seguir la transmissió del partit minut a minut

El Barça ho tenia al sac i ben lligat, però va voler-lo deslligar una mica i amb una mica més de mala sort gairebé se li’n va el primer títol de la temporada. No va succeir perquè l’Espanyol té un atac sota mínims i, a part de trobar-se dos gols, quasi li feia més nosa que servei mantenir-se a la Copa. La seva és una altra guerra i per això va marxar content del Camp Nou. No és el cas de Guardiola, que probablement no li va agradar la primera meitat ni un tram final descordat. El bitllet, però, és blaugrana i les semifinals contra el Mallorca ja l’esperen.

L’Espanyol va semblar capitular des de la convocatòria –cinc titulars habituals descartats–, però la realitat va ser ben diferent. Si Pochettino volia motivar els suplents amb l’alineació, ho va aconseguir. Els blanc-i-blaus van aparèixer sense complexos i fins i tot van pressionar a dalt, posant en problemes la facilitat de pilota local. Entre Puyol, Piqué, irregular en la passada en llarg, i sobretot els dos laterals, desencertats, no van saber generar el camí per connectar amb el migcamp. Tampoc Gudjohnsen va carburar gaire i el Barça a penes va trenar combinacions. Poca espera o massa, tallada si calia en falta pel rival.

Tant era així que el duel va bloquejar-se, amb un parell de jugades confuses a cada àrea, potser penal, potser no, fins que el Barça va trobar el gol en algun dels dèficits que s’apuntaven a la rereguarda visitant: la fragilitat de mans de Cristian Álvarez, que no va saber blocar un xut assequible de Sylvinho. Amb la canya a punt, Bojan va marcar a porteria buida i va obrir una represa fulminant: Bojan picant perfecte davant la sortida de Cristian després de tres errors en cadena visitants i Piqué rematant de cap una sòbria centrada d’Alves. Vist i no vist, 3-0 sentenciador.

Jarque, expulsat
Sí, tot aparentava caminar cap a la gran golejada, a saldar els comptes pendents de la Lliga 2007, pels gestos dels jugadors i una grada amb memòria. Fins i tot, Pochettino havia reforçat la defensa amb Jarque, situat a l’eix i amb la missió de marcar la línia amb els tacs per evitar danys majors, però de cop l’Espanyol es va trobar amb el 3-1, en un xut de Coro rebotat parabòlicament en Puyol, i deu minuts després amb el 3-2, que es va menjar Pinto en un obús llunyà de Callejón. Quedaven vint minuts i l’eliminatòria, de manera bastant inexplicable, tornava a estar en l’aire.

Expert en situacions similars, el Camp Nou va començar a murmurar i Guardiola va fer entrar els pesos pesants de la banqueta, Iniesta i Eto’o. Jarque va seguir repartint amb mala bava, més d’una vegada a l’altura del genoll, fins que l’àrbitre ja no va poder negar l’evidència i el va expulsar. El patiment dels aficionats culers, però, estava servit, per més que l’Espanyol no va gaudir de l’ocasió per empatar. Les centrades a l’olla van esdevenir moments de molta tensió i més d’un periquito va somiar a poder dir avui que el triplet del Barça ja no és possible. Ho és, però continua sent molt difícil i ahir un Espanyol orgullós i disminuït en va donar una bona mostra.

Clica aquí per seguir la transmissió del partit minut a minut



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.