La pólvora es paga

El gol val milions. L’Espanyol se’n va gastar un l’estiu passat en reforçar la davantera. El Madrid, prop de 200 en tres peces. Només en va brillar una, Kaká, però va servir perquè el primer partit oficial a Cornellà comportés l’amarg regust de la derrota. Una primera part brillant sense traducció en gols a favor i sí en contra. La Lliga es mou en diferents velocitats i blanc-i-blaus i madridistes es mouen en vagons molt separats. Apunts per a l’esperança, que no s’haurien d’espatllar per un parell de resultats en contra.

Dos equips amb ganes de jugar a futbol i una catifa vergonyosa. El treball amb la gespa no es va veure traduït en un bon arrelament, així que els jugadors es van adaptar a un terreny tou que s’aixecava amb facilitat i que pot haver provocat una lesió muscular a De la Peña. El terra no era el millor, però l’escenari, amb 39.170 persones, sí que pagava l’esforç.

El duel va arrencar amb ensurt: Metzelder perdonava a un pam de la línia. L’esglai va deixar pas a una major confiança en el joc local. Omnipresent Verdú, pinzellades de Nakamura i un incansable Moisés tiraven de l’Espanyol, que està verd, però al davant tenia un altre equip per fer. Pellegrini, que va sacrificar Cristiano, Lass i Raúl, va apostar per omplir el camp de migcampistes, sense aconseguir esborrar el perfil de les últimes temporades amb un Madrid confiat en la pólvora dels últims metres. I aferrat als reflexos de Casillas, que va salvar dues clares ocasions locals en el tram més prometedor dels periquitos.

El pinzell de Kaká
L’Espanyol repetia la imatge d’equip que troba forats i combina amb intenció, però orfe al davant perquè dos referents, Tamudo i Luis García, segueixen buscant la identitat sense èxit i sense que ningú asseguri que al final hi haurà troballa. El Madrid en tenia prou amb el pinzell elegant i volàtil de Kaká per anar dibuixant amenaces a l’aire. El brasiler primer va deixar sol Marcelo, però Kameni va respondre, així que va repetir amb Granero en el 0-1 al 39. La rèplica de Moisés es va perdre fregant el pal.

Plantejar un duel d’anada i tornada era signar la derrota perquè De la Peña estava accelerat. I les centrades topaven amb l’esforç inútil de Tamudo bregant massa sol. La lluita era desigual, i quan les forces locals minvaven amenaçava tempesta. Els 1x1 constants dels madridistes eren un càstig cantat. Així, Kaká va dibuixar un doble retall i Guti va posar-hi la firma al 76. Només hi va faltar l’afegitó d’un Ronaldo que s’ha endut l’odi de l’afició rival importat des de la Premier: 0-3, la sensació que el Madrid no ha fet tant i les orelles a punt per aguantar un diumenge de comentaris punyents. La pólvora es paga, uns en tenen i els altres no.