A la recerca de pau

Una set­mana de tem­pesta i tot­hom a l'expec­ta­tiva de quin és el següent pas. El millor juga­dor de la història de l'Espa­nyol està a les por­tes de l'adéu i cal deci­dir-ne les for­mes.

Raúl Tamudo va tor­nar a entre­nar amb el grup i al ves­pre es produïen les con­ver­ses entre el repre­sen­tant, Tomás Durán, Daniel Sánchez Lli­bre i el secre­tari tècnic, Ramon Pla­nes. Xer­ra­des per acla­rir con­cep­tes, cer­car la pau i una bona sor­tida, sigui imme­di­ata o al mer­cat d'hivern.

Tamudo va entre­nar-se a Sant Adrià amb el seu pare seguint-ne les evo­lu­ci­ons. Dies difícils que recla­men suport. El davan­ter no sap si està vivint l'última set­mana a l'Espa­nyol, si bé tot apunta que el cule­brot s'allar­garà un xic més.

Ningú vol fer el pri­mer pas en la decisió que tots volen i no s'atre­vei­xen a for­mu­lar: res­cin­dir el con­tracte. I el club tam­poc no està dis­po­sat a pagar.

Poc­het­tino, no a Tamudo
Així, les dues con­ver­ses d'ahir entre repre­sen­tant, pre­si­dent i secre­tari tècnic van ser­vir per posar pau després de l'inter­canvi de retrets i docu­ments de la set­mana ante­rior. I poc més. La sor­tida més digna seria tram­pe­jar el tem­po­ral, aguan­tar fins al mer­cat d'hivern, pot­ser amb algun par­tit dis­pu­tat pel mig per aco­mi­a­dar-se, i pas­siu-ho bé amb destí a l'estran­ger.

El pro­blema és que la relació entre Tamudo i Poc­het­tino també és nul·la, així que no serà fàcil aguan­tar fins a desem­bre o gener. El vin­cle entre tècnic i juga­dor s'ha tren­cat pel con­flicte de la capi­ta­nia. L'opció de res­cin­dir con­tracte està doncs pre­sent, però és una solució que haurà d'aparèixer en pròximes con­ver­ses perquè ahir ningú es va atre­vir a fer el pri­mer pas.

La jor­nada també va com­por­tar l'apa­rició d'una de les veus que res­ta­ven: el capità. De la Peña va moure's en l'equi­distància de qui és amic íntim i alhora veu d'un col·lec­tiu i un club. El cànta­bre va con­fir­mar que Tamudo va dema­nar permís per no anar a Cor­nellà diu­menge, va con­si­de­rar que el final de cicle eren "coses del fut­bol, després em tocarà a mi, els joves empe­nyen" i va dema­nar un final de culebró ràpid i posi­tiu. "Quan passi el temps serà recor­dat com el millor de la història de l'Espa­nyol. Com a amic, espero que tot això acabi en anècdota i, quan hagi de mar­xar, ho faci com mereix, per la porta gran", va dema­nar. Serà així?