La corona, en safata

De València a Barcelona hi ha estesa una catifa vermella, de preuada seda. Entre totes dues ciutats hi ha 292 quilòmetres, si fa no fa tres hores en cotxe, però el Barça està a una hora i mitja (concretament a 180 minuts) d’una anada i tornada de glamur, de bellesa, d’or, de títols, d’un viatge de glòria. A València va treure’s ahir el Reial Madrid la corona de vigent campió, amb una derrota a Mestalla (3-0), i la va deixar en una safata de plata perquè la reculli el Barcelona. Si el conjunt blaugrana venç aquesta tarda –per a més inri, un equip valencià– el Vila-real, ja podrà cantar per llevant i per ponent que és campió. S’adjudicarà matemàticament el títol de Lliga.

“Tinc la impressió que en quatre dies ens juguem dos títols”, va indicar Pep Guardiola deu hores abans de conèixer el resultat del Madrid. I, un cop més, no li va fallar la intuïció. Després de la desfeta blanca a Mestalla, estadi on dimecres el Barça disputa la final de Copa davant l’Athletic, el conjunt barcelonista té la primera oportunitat de sentenciar la Lliga, de donar per acabada una obra mestra amb què ha polvoritzat molts rècords de la història del campionat.

És una ocasió única de celebrar el títol al Camp Nou, cosa que no passa des de la temporada 1997-98. Les últimes altres Lligues guanyades s’han festejat al camp de l’Alabès (1998-99), del Llevant (2004-05) i del Celta (2005-06).

Però Guardiola vol anar a pams. S’ha passat tota la temporada reclamant anar pas a pas, partit a partit, i ara no es pot deixar portar pel vertigen de l’ansietat o de la velocitat a tants pocs quilòmetres de la glòria. Vol anar tan a poc a poc el Barça que ni en el cas que avui derroti el Vila-real i es proclami campió anirà a ritme de rua pels carrers de la ciutat demà o demà passat. Prohibit deixar-se anar, sosté el club, més enllà d’una celebració espontània al Camp Nou, apuntalada per algun foc d’artifici, abans de disputar-li la Copa a l’Athletic. El camí cap a Mestalla per citar-se amb els bilbaïns s’ha de fer amb tota la prudència i amb el fre de mà ben a tocar, que la seda és ben relliscosa.

Abans, pam a pam, arriba un Vila-real especialista a fer la guitza al Camp Nou. Dels deu partits de Lliga jugats a l’estadi, els blaugranes n’han guanyat quatre, n’han empatat tres i han patit tres derrotes davant els groguets. Els de Pellegrini, a més, arriben amb la necessitat de puntuar per seguir amb opcions d’accedir a la zona Champions. Tenen el seu equip de gala. No pas el Barça, amb les baixes de Márquez i Henry, i la temptació de fer rotacions pensant en l’Athletic. Pas a pas.