La Federació Catalana i Johan Cruyff ultimen les negociacions perquè l'holandès es converteixi en el nou seleccionador

Un bon dia Jordi Casals, el flamant nou president de la Federació Catalana de Futbol, i el seu equip van començar a fer anar el cap al voltant de la selecció de futbol. L'herència de Ricardo Campoy deixava en gairebé res el projecte de la Copa de Nacions i condemnava l'equip al tradicional amistós nadalenc que, en època de bonança, encara podia aspirar a ser doble cita anual. "Res d'amistosos, només els organitzarem si són contra una selecció top ten de la FIFA". I com es fa això, amb una selecció desmotivada i avorrida de segons quins partits, sense capacitat de creixement mediàtic, en un escenari de creixent dificultat per convèncer cap selecció oficial potent i... encara sense haver triat seleccionador nacional? I llavors va saltar el nom que desfeia les X de la triple incògnita: Johan Cruyff.

El Totpoderós, com el coneixen els detractors, o Déunostresenyor, segons els fidels seguidors del seu credo futbolístic, seria un cop d'efecte espectacular per a la selecció. El poder de convocatòria es multiplicaria per atreure qualsevol futbolista català: dos dies amb Cruyff són un màster accelerat de lògica futbolística, i de franc. L'efecte multiplicador s'aplicaria també en l'impacte mediàtic: el retorn a la banqueta d'un mite. I encara la sola presència del Flaco ajudaria a franquejar aquelles portes de les federacions nacionals que tant costen de passar.

Algunes fonts ben informades fins i tot situen aquest dia abans del 13 de juny. Abans, per tant, que Casals fos elegit president. Al mateix temps, maliciosament, que el seu rival electoral, Jesús Farga, anunciava el nom de Carles Rexach si seva era la victòria. En tot cas, la cosa ve de lluny.

"Us dirà que no". La resposta era gairebé unànime en el seu entorn més immediat. L'al·lèrgia a les banquetes no tenia antídot, i menys ho podia ser la banqueta de la selecció. Però heus ací que Cruyff s'hi va posar bé. Tan bé s'hi va posar que van començar a negociar, i tan bé van negociar que... la cosa està molt ben encaminada.

Tan ben encaminada que ni les indiscrecions han alterat el calendari previst. Cruyff havia demanat que no es fes pública la negociació... perquè si passava no hi hauria acord. Dimecres els contactes van saltar a la llum a través d'una web de l'òrbita nuñista, i diumenge a la nit s'hi va referir l'últim seleccionador, Pere Gratacós (de l'òrbita rosellista), per pronunciar-s'hi en contra. "El seleccionador hauria de parlar català", va dir el tècnic figuerenc.

El 22 de desembre i Holanda
Ahir, esclar, tothom n'anava ple. El més recurrent era recordar aquella entrevista amb Antoni Bassas: "Per què no parles en català?". "Jo intento ser internacional, podríem fer-ho en anglès o alemany". Però malgrat el rebombori sembla que res no canviarà. Ara, encara no hi ha hagut firma i, de fet, Cruyff és a Escòcia i no tornarà a Barcelona fins la setmana que ve. Caldrà veure com reacciona amb tothom pendent.

Segons ha pogut saber aquest diari l'holandès es faria càrrec de la selecció mentre Casals sigui president, però també de la reestructuració de les seleccions inferiors. "I no ho faria precisament per diners", van indicar a l'AVUI fonts ben informades.

Si tot plegat arriba a bon port, el debut seria el 22 de desembre contra... Holanda, segons tots els indicis. I per als amants de la cabalística, seria 14 anys, 14 (el número preferit de Cruyff), després de la seva última relació amb la selecció: va dirigir el Barça en aquell amistós del 25 de juny de 1995 a Tarragona, el partit del rellançament de la selecció. Va dirigir? La primera meitat se la va mirar amb Rexach des de la llotja (Bruins Slot i Ángel Vilda a baix), però el 3-0 del descans el va fer baixar al vestidor per esbroncar l'equip. Ni als amistosos es pot fer malament.