Dani Pedrosa: "L’obsessió en la rivalitat pot fer oblidar els objectius"

Finalment, dilluns passat al vespre es va disputar la primera prova del campionat de Moto GP a Qatar. Dani Pedrosa va fer una bona arrencada que li va permetre situar-se a la sisena posició, però els pneumàtics i les molèsties a la cama el van enviar fins a l’onzena posició on, com a mínim, va aconseguir 5 punts. Objectiu acomplert per al pilot de Castellar, que comença la temporada de la mateixa manera que l’any anterior: sortint d’una lesió inoportuna que frena una arrencada des de la primera línia.

Tot just arrenca una nova temporada. Quines sensacions tens?
L’objectiu és recuperar-me bé. Volia arribar a la primera carrera i ho he pogut fer.

I a nivell d’equip?
Està clar: l’objectiu de la temporada és lluitar pel Mundial. 

Sí, fins ara s’ha resistit...
Ara correm amb 800cc. Portem tres anys lluitant a la categoria, fent passos endavant i superant els entrebancs. Aquest any tornarem a lluitar per aconseguir-ho.

Així que la caiguda de Qatar no t’afecta i està superada?
Els objectius segueixen sent els mateixos, però sí que és veritat que la pretemporada va acabar de cop, i el treball que teníem previst amb la moto abans de la primera cursa es va aturar, així com la meva pròpia preparació física.

Com veus la teva evolució com a pilot al llarg dels últims anys?
Jo continuo aprenent i millorant allà on puc millorar, esforçant-me per ser més ràpid i precís, i així poder aconseguir els nostres objectius.

A 250cc vas arrribar i moldre, el debut a MotoGP també va ser espectacular... Et sents més frenat ara que passa el temps sense un Mundial?
No. Hem anat passant etapes, progressant, i estic content i agraït del que he aconseguit. Hi ha molts factors que influeixen a l’hora de lluitar per un títol mundial, cal que s’uneixin tots i seguir lluitant cada dia per aquesta fita.

I amb la moto d’aquest any, com t’hi portes?
El que ens falta és treballar una mica més en la corba de potència. El motor és molt potent i cal dosificar l’entrega perquè sigui una mica més dòcil i puguis obrir gas abans amb la moto encara inclinada. També estaria bé seguir afinant la posta a punt per treure el màxim rendiment als pneumàtics, també és important.

És possible la moto perfecta?
No ho crec. Els circuits canvien, i el comportament del xassís, dels pneumàtics... Haurà de ser una moto molt potent i alhora precisa en la conducció, estable.

Qui t’agradaria que quedés segon al Mundial per darrere teu?
Ningú en especial. Per a mi i el meu equip el més important és que aconseguim nosaltres el títol.

Entens que els aficionats es divideixin entre pro-Lorenzo i pro-Pedrosa?
Suposo. Som dos pilots molt diferents, dues persones diferents, i la gent també té gustos diferents, així que és normal.

Fins a quin punt la rivalitat és bona per a la millor competitivitat?
La rivalitat és bona per mirar de millorar un mateix i exigir-te tot el que tens a dins. Encara que s’ha de vigilar en no obsesionar-se massa en un rival, perquè pots perdre de vista els objectius reals, el que realment són les prioritats i el que et farà millorar.

Molts cops t’han acusat de conservador i no arriscar prou. Ets així?
Jo no ho crec, però cadascú és molt lliure d’opinar. No es guanyen títols sent conservador ni tens caigudes i lesions perquè no arrisquis, no?

Sí, és cert. Per segon any arribes “tocat”. No tens cap superstició?
No, cap ni una! Tan sols màxima concentració, això és tot. Sóc meticulós, però no maniàtic ni supersticiós.