Directes al clàssic

Sense fre, amb vint par­tits seguits sense per­dre –dis­set de gua­nyats–, més líder que mai, acu­mu­lant molts més elo­gis dels que Pep Guar­di­ola vol­dria sen­tir, el Barça es pre­para per rebre un Madrid pobre i ple de pro­ble­mes. La diferència entre un i l’altre sem­bla tan gran que el vell refrany fut­bolístic que diu que en un clàssic no hi ha pronòstic ha que­dat qüesti­o­nat. Com a exem­ple, sis dies abans del duel, el tri­omf blanc es paga a inter­net a sis euros per euro jugat. Cosa que no s’havia vist mai.
Pot­ser per això dis­sabte Joan Laporta adver­tia del perill d’un Madrid mal­trac­tat i dema­nava prudència i un Camp Nou sense con­ces­si­ons. En ter­mes simi­lars es mani­fes­tava ahir un novell com Alex Hleb: “Sé que és un par­tit espe­cial, difícil per la tra­dició i per la riva­li­tat. Inten­ta­rem gua­nyar i sento que podem fer-ho”. El bie­lorús va expli­car que sabia el que havia pas­sat en l’últim clàssic –4-1 al Ber­nabéu amb pas­sadís inclòs– per bé que va dife­ren­ciar eta­pes. No és segur que el gruix de la plan­ti­lla hagi obli­dat allò i Guar­di­ola sem­bla que tam­poc.

Per això el Bar­ce­lona que jugarà demà davant el Xakh­tar no tindrà res a veure amb l’equip que sal­tarà dis­sabte con­tra el Madrid. Tam­poc l’estadi s’hi assem­blarà, perquè el gran clàssic es dife­ren­cia en tot. És pri­o­ri­tari i així ho ha fet evi­dent Guar­di­ola amb dies d’ante­lació. No n’ha dit ni una paraula, però les seves deci­si­ons són eloqüents. Ha reser­vat vuit titu­lars en el par­tit intrans­ce­dent a la Lliga de Cam­pi­ons per rebre l’etern ene­mic: Víctor Valdés, Dani Alves, Márquez, Puyol, Touré, Xavi, Messi i Henry. L’eix blau­grana. Tots tin­dran festa fins demà a la tarda. Tots menys Alves van ser a la des­feta de fa uns mesos a Cha­martín.

És sobre aquests fut­bo­lis­tes, però també alguns altres com Eto’o, Ini­esta o Piqué, que el Barça ha edi­fi­cat el sòlid lide­rat que ahir lluïa més que mai: sis punts per sobre el Vila-real, vuit per davant el València i el Sevi­lla i nou més que el Madrid, cas­ti­gadíssim per les lesi­ons i les san­ci­ons.

Però el Barça està sobre­sor­tint per ell mateix més que per la debi­li­tat rival. A cada par­tit bat algun rècord i ja que­den poques mar­ques que se li resis­tei­xin. Amb el 4-0 con­tra el València, l’equip de Guar­di­ola ja supera la diferència de gols a la jor­nada 14 del Madrid de la tem­po­rada 1987-88. El Barça suma més 35, quan aquell Madrid arri­bava a més 33. A l’horitzó, ja molt enrere, només hi ha l’Ath­le­tic de 1930, que ales­ho­res duia més 40 gols de balanç.

Les dades del Barça espan­ten el més pin­tat i a l’entorn del Madrid es nota el temor fins al punt que cir­cu­len acu­dits sobre el que pot pas­sar dis­sabte. Al club en si, la pro­cessó sem­bla que va per dins. “Serà un par­tit com­pli­cat, més sense Rob­ben i les altres bai­xes, però queda Lliga. Tot pot pas­sar”, va asse­nya­lar el direc­tor espor­tiu madri­dista, Pedja Mija­to­vic, amb el 3-4 con­tra el Sevi­lla encara calent i dolorós.