Esports

Golejats per la crisi

“Per dignitat professional i esportiva, perquè portàvem mesos treballant amb molt d’esforç i poca recompensa, perquè és l’esport que estimem i perquè darrere d’aquest club hi ha molts socis i aficionats que ens han ajudat”. Són els motius d’Ivan Sanz, el tècnic del Mataró d’hoquei patins, per justificar la seva decisió i la de la plantilla de continuar fins a final de temporada tot i que el passat 15 de març la directiva els va comunicar que deixava de pagar les nòmines pactades.

La crisi colpeja fort l’esport i equips de diferents disciplines s’han vist greument afectats pels problemes econòmics, com el cas d’un HC Mataró que veu perillar el seu futur.

Els blanc-i-blaus viuen un moment agònic però van decidir seguir endavant: “Ens estem entregant al màxim, com sempre”, assegura Sanz a l’AVUI.CAT, i ben cert el Mataró va guanyar els tres partits de la OK Lliga que va jugar des de la fatídica data. No va ser suficient per evitar el descens a Primera Catalana però sí per preparar en bones condicions la final a 4 de la Copa de la CERS que aquest cap de setmana han guanyat a Lloret. “Un cop assumits el descens i el fet de no cobrar, crec que arribem a la final en un gran moment; el títol seria una recompensa a l’esforç brutal que hem fet”, assegurava dies abans Sanz. No s'equivocava.

Però malgrat la victòria, la final haurà estat un final d’etapa. A banda de l’adéu del tècnic asturià després de 12 anys de dedicació al club –“el sento com si fos meu”, diu sense amagar la tristesa– marxarà el capità Jordi Bartrés, un dels estendards de l’equip. La resta de jugadors tenen llibertat per negociar amb altres clubs i és probable que es visqui un estiu mogut a l’hora de refer la plantilla. Mentrestant, el club segueix aferrant-se a la vida i aprofita el cap de setmana per trobar patrocinadors que l’ajudin a “començar a sortir de la crisi”.

Com es pot entendre que tot un semifinalista de la segona màxima competició europea no pugui pagar els seus jugadors? L’entrenador del Mataró reconeix que la situació els va agafar per sorpresa: “Es fa difícil d’assumir i d’explicar que una ciutat com Mataró, amb tanta indústria, no sigui capaç de mantenir el nostre pressupost, un dels més baixos de l’OK Lliga, però aquest és un esport minoritari, que genera pocs recursos per als patrocinadors, i els clubs modestos en paguen les conseqüències”.

Els problemes del Mataró són calcats als que es viuen al Cerdanyola, el club degà de l’hoquei patins, que ha anunciat una retallada que li impedeix complir els compromisos adquirits amb la plantilla. Als jugadors encara se'ls deu les dues últimes mensualitats, pendents que el club rebi la subvenció municipal. Tot i això, l'equip va decidir continuar jugant sense cobrar fins a finals de temporada “per respecte a l'afició i pel bé de l'hoquei, esport al qual hem dedicat gran part de les nostres vides”, tal com deien en un comunicat. “Cal un anàlisi del que està passant i reajustar-nos a la realitat”, raona Sanz.

Ho saben prou bé a Montcada. La ciutat vallesana compta amb un dels equips amb més història dins del futbol sala català, un esport el creixement del qual anava de la mà dels patrocinis d’empreses de la construcció. Quan la crisi entra per la porta, la història surt per la finestra. Després d’un estiu ambiciós i un inici prometedor a la Nacional A (tercera categoria estatal), l’equip va començar a perdre pistonada, a la pista i als despatxos. El desembre es va tancar l’aixeta dels pagaments amb l’argument que l’Ajuntament no havia fet efectiva la subvenció i després de tres mesos d’incertesa bona part de la plantilla va decidir plegar. Només van seguir sis jugadors i es va completar l’equip amb juvenils. El descens ha sigut inevitable i el futur es veu fosc, molt fosc, si bé fa deu dies els jugadors van rebre part dels diners pactats.

“Desenganyats no és la paraula, seria millor dir desinformats. El president no ha donat la cara, sempre ha actuat per mitjà d'un intermediari”, explica David Jiménez, un dels integrants de la plantilla. “Els que vam decidir seguir ho vam fer perquè fa molts anys que som al club, volíem lluitar fins al final i a més a aquestes alçades de la temporada és pràcticament impossible trobar equip”, afegeix.

Hoquei patins, futbol sala... però també esports de masses com futbol i bàsquet. La crisi no respecta res i ha afectat dues institucions històriques com són el Bàsquet Manresa i el Terrassa FC. Al Vallès Occidental segueixen mirant el futur amb neguit i no només per la situació esportiva (zona baixa del grup tercer de la Segona B). A l’espera de saber si reeixirà alguna de les ofertes per comprar els drets federatius del club, la desaparició segueix sent un perill molt real. Els administradors judicials han de començar el procés de liquidació i d’aquí un mes i mig hi haurà resolució.

A Manresa, si més no, viuen un petit miracle. Els problemes econòmics no han acabat, tot el contrari, però l’equip amb un dels pressupostos més baixos de la competició té ben a prop la possibilitat de classificar-se pel playoff al títol de l’ACB. Un fet impensable quan l’estiu passat es va crear la campanya Tots Som Manresa, una iniciativa que tenia l’objectiu d’aconseguir el finançament necessari per mantenir l’equip a la màxima categoria mitjançant la venda de samarretes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.