Ser o no ser de Laporta

Ser o no ser. Bo o dolent. Positiu o negatiu... La humanitat està abocada a una contínua disjuntiva i el barcelonisme n’ha de resoldre avui una de ben elemental. Sí o no. Sí a la moció de censura o no. Sí al cessament de tota la junta directiva del Barça o no a tot el que no sigui la continuïtat de l’actual govern al club. Laporta sí o Laporta no.

El destí del Barça és en mans dels seus socis. Si vostè ho és des de fa més d’un any i és major d’edat, voti avui o no es queixi si es queda sense veu fins al 2010. La qüestió és senzilla però d’enormes conseqüències. ¿Creu que l’actual junta està capacitada per endreçar i redreçar el club, o pensa que cal un cop de timó? ¿Se sent prou ben representat per Laporta i la resta de directius, o no? ¿Pensa que la situació i la perspectiva de l’entitat és tan greu com per avançar les eleccions del 2010 al 2008, o entén que el gruix de motivacions de la censura és exagerat?

En el fons, els 118.528 socis del Barça que tenen dret a vot decidiran a les urnes si Laporta mereix acabar el mandat el 2010 –estatutàriament no podria optar a una reelecció– o si s’ha guanyat l’expulsió aquest 2008. ¿És el final de Laporta o el seu reforçament?

Els punts dels estatuts
Perquè prosperi la votació de censura cal que votin com a mínim el 10 per cent dels socis electors i que la moció tingui el suport de dos terços dels votants. En cas que no progressi, cap altra sol·licitud de vot de censura es podrà interposar en un any pels mateixos motius.

“Si es posen en una balança les coses bones i les dolentes, segur que es decanta cap a nosaltres”, va assegurar ahir Laporta. “El meu comportament ha sigut d’allò més correcte, a excepció d’algun error, durant els cinc anys a la presidència”, va remarcar a Efe.

El soci del Barça podrà votar avui al Camp Nou de les 9 a les 21 hores, en una jornada que, malgrat ser estiuenca, s’espera de força participació. L’últim referent electoral que té el barcelonisme és el 2003, quan la candidatura de Laporta va arrasar a les urnes i l’actual president es va convertir en el més votat de la història, amb 27.138 suports dels 50.745 socis que van participar en els comicis.

El 2006, quan una sentència judicial va obligar a convocar noves eleccions, Laporta va ser reelegit sense necessitat d’acudir a les urnes. Avui, en plena erosió del president i lluites intestines al barcelonisme, amb el nom de Sandro Rosell espantant a uns i el nom de “paràlisi de la comissió gestora” inquietant uns altres, se celebra un nou referèndum clau en què es projecten tres escenaris. Primer, que la directiva superi àmpliament la votació i en surti reforçada. Segon, que la moció guanyi i sigui automàtic el cessament de la junta. I tercer, que la directiva esquivi la moció, però perdi en nombre de vots, amb la qual cosa la pressió de l’entorn plantejaria un avançament d’eleccions al 2009. “Els directius haurien de votar sí a la moció i posar fi al seu malson. Aviat poden sentir més pànic”, va desafiar ahir a Efe Oriol Giralt, l’impulsor de la segona votació de censura que es produeix al club després de la promoguda precisament per Laporta i l’Elefant Blau el 1998. De nou, una disjuntiva. Sí o no?