Esports

Una derrota patològica

El Barça aguditza el seu trauma fora de casa en caure de nou amb una imatge indigna a Getafe

El Barça és un pelegrí sense fe. Cada par­tit fora de casa és una estació del via­cru­cis, és una atu­rada en la via dolo­rosa en què s’està con­ver­tint cada des­plaçament. El ren­di­ment de l’equip de Rijka­ard lluny del Camp Nou ja és patològic i, con­següent­ment indigne d’un campió. Sis punts de 18 pos­si­bles, una sola victòria en sis par­tits, sis gols (qua­tre en un mateix par­tit, al camp del Lle­vant) en sis sor­ti­des. Aquest és el balanç del Barça lluny del seu niu.

Getafe el va tor­nar a per­tor­bar ahir. No va ser la ver­go­nya de la tem­po­rada pas­sada a la Copa (4-0), però sí que va repi­car a la memòria la paraula humi­li­ació. L’equip blau­grana va agu­dit­zar el seu trauma tant a la roda­lia de Madrid com fora de casa en gene­ral. Incapaç de pale­sar ja no la mínima auto­ri­tat, sinó la mínima ambició, esma o deter­mi­nació, el Barça es va acom­ple­xar en el pit­jor moment i amb el pit­jor par­tit de la tem­po­rada.

El Bar­ce­lona es podia haver des­per­tat avui líder, a l’espera del que fes el Madrid aquesta tarda davant el Mallorca, però ahir el va assal­tar un veri­ta­ble mal­son. El Getafe el va espo­liar de cap, cor i ànima des del pri­mer minut a l’últim. Els madri­lenys van arra­co­nar el con­junt de Rijka­ard com qui arra­cona la brossa. El va dei­xar ator­dit amb l’orde­nada tena­ci­tat de la seva pressió. Thu­ram i Milito patien un cal­vari per treure’s de sobre la pilota, Touré s’embro­llava i els cracs del davant que­da­ven pràcti­ca­ment nuls. Henry va tri­gar vint minuts a tocar una mísera pilota i tot i que va dis­po­sar d’un un con­tra un gràcies a la mes­tria d’Ini­esta, que va ser qui millor va defen­sar el seu orgull, l’acció va ser un miratge en el desert de la ino­pe­ra­ti­vi­tat.

I és que el Getafe va des­di­bui­xar el Barça des de l’encer­tada pis­sarra de Mic­hael Lau­drup, con­tra la qual Rijka­ard només va poder opo­sar frus­tració, i també des de la millor acti­tud dels seus homes, que sem­pre s’endu­ien tots els rebots, acu­mu­la­ven sego­nes juga­des, com­pun­gien el rival amb el mar­ca­dor a favor i més rema­ta­des i, tan­ma­teix, es defen­sa­ven sense pànic.

Fallada l’ocasió d’Henry, Manu del Moral no va tri­gar a avançar el Getafe en bene­fi­ciar-se de la falta d’agres­si­vi­tat i con­cen­tració de la defensa. Valdés sem­pre va tenir més feina que el Pato Abbon­dan­zi­eri, qüesti­o­nada com estava la capa­ci­tat de reacció del Bar­ce­lona en tot el segon temps.

A la represa, el Barça pràcti­ca­ment ni va ser capaç de xutar entre pals. El por­ter del Getafe només va haver de blo­car un tou remat de cap de Milito. Ronal­dinho i Messi van anar a petar a la ban­queta, infruc­tu­o­sos com esta­ven, però és clar, Gio­vani i Bojan, que encara tenen el bec groc, tam­poc van apor­tar solu­ci­ons. I per aca­bar-ho d’ado­bar Zam­brotta no va poder repri­mir la seva frus­tració i va aca­bar expul­sat. Albín, a l’últim minut, va obrir més la ferida amb un segon gol.

Ara, s’atura la Lliga per les selec­ci­ons, però s’acce­le­ren les pre­o­cu­pa­ci­ons.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.