El Barça guanya l'Stuttgart (0-2)

El Barça es va fer ahir ben fort a la Champions en el partit al qual es presentava amb menys corpulència. L’equip blaugrana va adjudicar-se per KO un combat contra un Stuttgart amb categoria física –no de joc– de pes pesant.

Ja l’alineació va avançar que l’equip blaugrana tenia problemes per presentar un xassís ben soldat davant el motor Mercedes-Benz dels alemanys: a les baixes sabudes de Touré i Zambrotta s’hi van afegir la de Milito just abans del partit i les de Márquez i Puyol quan el jugaven. La importància de la titularitat de Ronaldinho i la seva nova substitució van quedar fins i tot eclipsades per les ombres que van amenaçar l’engranatge defensiu dels catalans.

Perjudicada com estava la seva carcassa (de nou van haver de jugar els petits Xavi, Deco i Iniesta a la medul·lar), al Barcelona li va costar arribar a la velocitat punta, per bé que Deco va animar-se de seguida amb un xut al pal.

L’Stuttgart va saber posicionar-se en la contenció, i encara se li va fer més senzilla la feina quan Márquez queia lesionat. Sense ell, al Barça se li van acumular els problemes per construir joc –Iniesta era sotmès a un marcatge individual de Cacau– i, a més, va perdre més contundència.

Al Barcelona se li va fer llarg el primer temps davant la disciplina i el treball en cadena de l’Stuttgart. Es va veure un Ronaldinho esperançador, amb detalls tant tècnics i aplaudits pel públic local com productius per a l’equip blaugrana. Dues passades de luxe del brasiler van revolucionar l’atac català, fins al punt que Henry i sobretot Messi van estar ben a prop d’inaugurar el marcador. L’argentí va estar intrèpid com sempre i va escollir bé el moment per abandonar la calç de la banda i buscar-li les pessigolles a Boka. Potser li va sobrar precipitació en la definició a Messi, però va ser de nou la gran amenaça blaugrana.

Patiment i Valdés
Tot i la inferioritat futbolística, el campió alemany va ser eficient fins que va haver d’arriscar més amb el 0-1. L’Stuttgart va posar un gran esforç en la contenció i encara va tenir forces per crear un parell d’ocasions claríssimes als últims minuts del primer temps, quan la ingravidesa del Barça demanava la pausa del descans. Amb Puyol encara tou i descompassat, Mario Gómez va disposar d’un doble remat de cap que entre el travesser i un providencial Valdés van refusar. Farnerud també va fallar a boca de gol abans que a la represa el Barcelona agafés aire amb un oportú gol de Puyol després d’un córner.

Abans que arribés la tranquil·litat, però, el partit es va tenyir més de drama, perquè Puyol es va haver de retirar lesionat poc després. L’èpica quedava convocada i encara va tenir sort el Barça que la seva qualitat no va encongir-se i Henry va fabricar el gol a Messi. L’equip encara en va perdonar un tercer per haver buscat massa la màgia, però va tenir prou ofici i prestacions d’equip gran per pujar un esglaó més al cim d’Europa.