Milan 1 - R. Madrid 1: El Madrid torna a mostrar la seva versió més ambiciosa, però només empata a San Siro

El Reial Madrid manté en suspens la classificació per als vuitens de final després de fracassar ahir en el segon intent de derrotar el Milan (1-1). No obstant això, l’empat aconseguit permet a l’equip de Pellegrini seguir depenent d’ell mateix, tot i la contundent victòria de l’Olympique de Marsella sobre el Zuric. A més a més, el resultat també suposa un respir per al tècnic xilè, que a força de cops d’autoritat –segona absència de Guti en una convocatòria i segona suplència de Raúl– sembla haver trobat una fórmula per fer funcionar el nou experiment galàctic.

Higuaín i Benzema van repetir en l’atac madridista, i un cop més la combinació va ser positiva, després de la primera prova davant el Getafe. A més de guanyar en velocitat i profunditat, l’equip està més ben situat en part gràcies a la ubicació de Marcelo com a interior esquerre. I és que el brasiler s’està destapant com una de les fórmules ofensives més perilloses de l’equip, sobretot si darrere seu, com a San Siro, hi ha Arbeloa.
Sigui com sigui, ni el Milan ni el Getafe no són dos equips que en l’actualitat puguin servir per mesurar l’autèntica recuperació del Madrid, per la qual cosa caldrà esperar algunes setmanes –ja amb Cristiano Ronaldo– per determinar fins on pot arribar l’equip.

Sis minuts guanyador
El Madrid va ser molt més ambiciós que el Milan, però una vegada més va deixar al descobert la falta d’autoritat, del grau de superioritat mental i posicional necessari per pretendre recuperar la seva grandesa. Les primeres ocasions van ser per als blancs, amb un Benzema molt actiu que va protagonitzar el partit més complet de les seves últimes actuacions, beneficiat per uns espais que abans no trobava. Van arribar diverses rematades i aviat es va poder intuir que les mans de mantega de Dida podrien facilitar les coses. Així, al minut 29 el porter local no aconseguia blocar un xut llunyà de Kaká i Benzema, atent, rematava al fons de la xarxa.

Fins aquell moment l’equip italià havia mostrat ben poca cosa, tret de la combativitat d’un Pato que va oxigenar –i mai més ben dit– els deteriorats moviments dels seus companys. No obstant això, al Madrid li duraria ben poc l’alegria, ja que sis minuts després l’àrbitre va assenyalar un penal favorable als locals per mans de Pepe. I Ronaldinho va ser l’encarregat d’establir la igualada. Amb l’empat el Milan va recuperar aire, com ja li va passar a Madrid, i va gaudir dels millors moments. Abans del descans Pato va tornar a batre Casillas, però la jugada va ser invalidada per falta prèvia del davanter.

La segona part va ser plana llevat dels instants finals, coincidint amb l’entrada d’Inzaghi i Raúl. Els dos veterans van sortir amb ganes i van poder desnivellar la balança, però el marcador no es va moure. El Milan rebrà el Marsella la pròxima jornada i el Madrid viatjarà a França en l’última; aquests dos partits decidiran el destí del grup.