De nou per la via K'lautern
Iniesta emula Bakero i col·loca el Barça en la final per sisena vegada
Tres anys després de ser coronat a París, el Barça podria repetir a Roma
Un altre triomf igualaria les tres decepcions: Berna, Sevilla i Atenes
No és just deixar de confiar en aquest equip. Per malament que li vagin les coses, per complicat que sigui el panorama i per dificultós que sigui el camí, l'equip de Guardiola s'ha guanyat tot el crèdit del món. I ho ha fet a còpia de futbol en una temporada que serà recordada per sempre més en la història d'aquest esport. El Barça ha caminat a Europa amb el pas més ferm que qualsevol altre contrincant. Marcant més gols que ningú, sent més valent que cap equip i buscant des del primer dia (a Cracòvia, en ple mes d'agost) disputar la seva sisena final de la història. Per això, quan el partit agonitzava i el Barça ho tenia tot en contra (mort físicament i amb un home menys durant els últims 25 minuts) una mena de justícia divina va planejar sobre Stamford Bridge. Messi va tocar per a Iniesta, i el manxec va fer bategar més fort que mai el cor de milers i milers de culers. Andrés, la màgia feta futbolista, es va disfressar de Bakero. Va retrocedir disset anys i com si estigués a Kaiserslautern va fabricar un gol immens. Grandiós per la importància i per l'execució (una impressionant gardela que va anar a parar a l'escaire de la porteria de Cech). El gol, estratosfèric, enfonsava Londres i feia embogir Barcelona. Tres anys després de París, el Barça tornarà a disputar la màxima competició europea. En aquella final, Iniesta va ser bàsic, tot i ser suplent, i el dia 27 tornarà a ser imprescindible. Com ho va ser ahir, guiant els blaugrana cap a Roma.
La immediata serà la primera a Itàlia. Berna (1961), Sevilla (1986), Londres (1992), Atenes (1994) i París (2006) han estat les altres finals. Guardiola té l'oportunitat d'aconseguir la tercera. El club, d'aconseguir el 50 per cent d'efectivitat. Les decepcions de Berna (recordada pels tres pals dels blaugrana), Sevilla (ha passat a la història per la maleïda tanda de penals i pel porter romanès Duckadam) i Atenes (el Milan de Capello va donar una lliçó solemne al conjunt de Cruyff) contrasten amb l'alegria eterna de Londres (el gol de Koeman en la pròrroga) i de París (l'heroi va ser Belletti). Entre Berna (on va ser coronat el Benfica) i Sevilla (triomf de l'Steaua de Bucarest), el Barça va haver d'esperar 25 anys. Entre Sevilla (Terry Venables, a la banqueta) i Wembley (primer títol) només sis. Johan Cruyff va tenir l'oportunitat de revalidar el títol dos anys després, però l'equip que tot just acabava de guanyar la lliga, va ser esborrat per un Milan (dos gols de Massaro, un de Savicevic i un altre de Desailly) que van fer baixar el Barça a la Terra. Tot plegat, va originar que els blaugrana haguessin d'esperar 14 anys entre el primer i el segon títol. L'últim el va aconseguir Frank Rijkaard a la banqueta a l'Stade de France. Des d'ahir, Pep Guardiola és el tercer tècnic que pot fer-lo guanyar al Barça. Igual que Cruyff i Rijkaard la pot aconseguir com a entrenador i jugador (Guardiola va guanyar la de Wembley va perdre la d'Atenes). La diferència és que pot ser el primer que fa el ple (jugador i entrenador) amb el Barça. Passi el que passi, Iniesta en tindrà part de culpa.
Iniesta, un dels nou supervivents de París
El jugador de Fuentealbilla és un dels nou jugadors supervivents de la final de París. Els altres són Jorquera, Valdés, Márquez, Puyol, Sylvinho, Eto'o, Xavi i Messi. Especialment emotiva serà per als dos últims, que a París no van poder jugar. El terrassenc, perquè estava lesionat; i l'argentí, perquè acabava de sortir de la lesió.