Pel bé del futbol

a l'alça

Entrades per A les finals. Resulta una obra d'enginyeria establir un mecanisme que no aixequi polseguera en el repartiment d'entrades per a les finals, a no ser que parlem d'una federació, com l'espanyola, una sospita permanent de niu de corruptes. Escoltar els seus gestors explicant com va ser possible que l'afició del Bilbao fos quasi el doble que la del Barça en la final és per demanar presó sense condicions per a aquests poca-solta.

El posat previ dels seguidors del Bilbao en la final de la copa del Rei va deixar en uns aprenents de prepotència la resta d'aficions de la lliga. D'això se n'ha escrit molt i també s'ha criticat molt. No em refereixo a l'exaltació i l'emoció que els va embargar, després de 25 anys sent un equip més a prop de segona que dels llocs de UEFA, perquè aquest partit, per molt que pesi, és una gran festa. Em refereixo amb la falta de respecte mostrada vers el Barça, que suposo que deu tenir molt a veure amb la seva personalitat i amb la manera que tenen d'anar per la vida. De totes les veus, en destaco una, la de Javier Clemente. L'exentrenador del Bilbao, l'Espanyol i la selecció espanyola, entre altres equips, va dir que pel bé del futbol era millor que guanyés la copa el seu exequip. Mai no he entès el que ha volgut transmetre aquest personatge i, encara menys, amb aquesta afirmació. És com aquell que va pregar a la Verge o a implorar a Déu que el seu equip guanyi, sense entendre que en l'equip rival hi haurà algú altre que pretendrà utilitzar les mateixes eines divines.

Clemente és un home d'una altra època que encara té veu en aquesta, i per això sobta tant sentir-lo parlar. Què volia dir en afirmar que era bo per al futbol que l'Athletic Club guanyés la copa del Rei? És bo que el futbol premiï un equip que no sap fer tres passades seguides, que prefereix el múscul a l'estètica i al qual no li tremola el pols si ha de trepitjar el rival? No, ja no som en els anys vuitanta, quan la televisió feia un pla molt general amb què no es veien les accions delictives d'individus com ara Goikoetxea i que tant defensava Clemente apel·lant a la sang dels bascos.

Clemente, com sempre, viu confós en aquest esport, al qual no ha fet cap aportació des de la banqueta, tot el contrari. No, no era ni bo ni dolent per al futbol que el Bilbao guanyés la copa, tan sols s'ho havia de merèixer i guanyar a pols, i per això disposava de noranta minuts per superar el Barça. Va marcar un gol per on el Barça encara té una hemorràgia (les accions d'estratègia en contra) i se li van posar de corbata quan va començar a no ensumar la pilota. Tancats al darrere com un equip de regional, va rebre quatre gols sense que el Barça premés l'accelerador, i sort en van tenir que l'Eto'o fa uns partits que no marca un gol ni a l'arc de Sant Martí.

Això sí, aplaudiments al final del partit per parlar després de la grandiositat de l'afició i no fer-ho del futbol, com aquells que pretenen insistir en la xiulada a l'himne espanyol per desviar l'atenció del que realment va ser important i per a la qual cosa no cal parar l'oïda: el futbol que practica el Barça.

de baixada

L'ésser superior. Florentino Pérez s'ha postulat com a precandidat. El madridisme i el seu entorn mediàtic, en un gest gens democràtic, fa setmanes que en parlen, en comptes de fer-ho de la importància de la celebració d'eleccions. Volen un messies, i ell accepta aquest rol i, si fos per ell, i també per l'entorn mediàtic, no se celebrarien les eleccions. Esperit gens democràtic, per molts anys que passin en aquest club, i en aquest esport.