A reveure, Montjuïc

L'Espanyol juga avui el partit 275 a l'Olímpic, un estadi que abandona, on no s'ha sentit mai bé però que és on ha celebrat el centenari, on ha alçat dues copes, on ha vist fer història a Tamudo i on ha plorat un subcampionat de UEFA

La història de l'Espa­nyol anirà lli­gada per sem­pre amb l'Estadi Olímpic Lluís Com­panys, el recinte on l'enti­tat blanc-i-blava ha vis­cut els dar­rers dotze anys des que el 21 de juny del 1997 va tenir lloc el dar­rer matx al des­a­pa­re­gut estadi de l'avin­guda de Sarrià.

El pri­mer par­tit de l'Espa­nyol a l'estadi bar­ce­loní, resolt amb empat a un gol, va ser el 19 d'agost del 1997 en el matx de la pre­sen­tació de la plan­ti­lla con­tra el Betis, al qual van assis­tir 15.500 espec­ta­dors. Just una set­mana més tard, el Milan de Fabio Cape­llo era el con­vi­dat en el Tro­feu Ciu­tat de Bar­ce­lona, que va decan­tar-se a favor dels locals en la tanda de penals després d'un empat a dos gols. Però el nou cicle, la nova etapa, el debut ofi­cial dels blanc-i-blaus en lliga en la seva nova casa va ser el 7 de setem­bre d'aquell mateix any con­tra el Celta de Vigo, par­tit en què el visi­tant Bergés va fer tant el gol dels locals com el dels visi­tants del defi­ni­tiu empat a un.

Des d'aquell dia a Montjuïc, l'espa­nyo­lisme ha pogut pre­sen­ciar un total de 261 par­tits ofi­ci­als: 227 de lliga, 18 de copa del Rei, 14 com­pro­mi­sos de copa de la UEFA i 2 par­tits de la super­copa d'Espa­nya. 124 victòries han cele­brat els afi­ci­o­nats peri­qui­tos al llarg d'aquests dotze anys, en els quals han hagut de lamen­tar 72 der­ro­tes i con­for­mar-se amb 65 empats. En total, a les gra­des de l'Olímpic s'hi han can­tat 389 gols dels seus juga­dors i han vist batre la seva por­te­ria en 274 oca­si­ons. Entre­mig, 12 edi­ci­ons del Tro­feu Ciu­tat de Bar­ce­lona i el com­promís con­tra l'Argen­tina en la cerimònia inau­gu­ral del cen­te­nari (14 de novem­bre del 1999) han ele­vat a 274 el total de par­tits que l'Espa­nyol ha dis­pu­tat sobre la gespa olímpica. El d'avui, l'últim, serà el 275.

Sens dubte, i tenint en compte que l'Espa­nyol va aban­do­nar Sarrià amb una pers­pec­tiva fosca, amb un horitzó i futur negre com el carbó i va emi­grar a Montjuïc com un ànima en pena, el cicle a la Mun­ta­nya Màgica ha estat més que posi­tiu. El club ha cres­cut de 17.283 socis en la pri­mera tem­po­rada als 30.000 que té actu­al­ment. I a les vitri­nes del club els títols s'han doblat. Hi llu­ei­xen dues copes del Rei asso­li­des el 2000 i el 2006 i un sub­cam­pi­o­nat euro­peu bri­llant gràcies a l'espec­ta­cu­lar edició de la copa de la UEFA que l'equip d'Ernesto Val­verde va rea­lit­zar la tem­po­rada 2006-07 amb un ple de victòries a l'Olímpic. Aque­lla UEFA, les dues copes, gols sal­va­dors com el de Coro el curs 2005-06 con­tra la Real Soci­e­dad o el rècord acon­se­guit per Tamudo com a màxim gole­ja­dor del club en lliga sem­pre ani­ran lli­ga­des a la història de l'Espa­nyol en l'estadi Lluís Com­panys. L'estadi on l'enti­tat blanc-i-blava va cele­brar el seu cen­te­nari l'any 2000 i on mal­grat no sen­tir-s'hi ni iden­ti­fi­cat ni ena­mo­rat com a Sarrià el club ha escrit pàgines impor­tants en la seva història. Unes pla­nes d'un lli­bre amb 109 anys d'història que ara tot l'espa­nyo­lisme escriurà des de la nova casa de Cor­nellà-el Prat, que s'inau­gu­rarà el pro­per 2 d'agost en un par­tit con­tra el Liver­pool.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.