Ha estat un gran viatge

a l'alça

El nom del Barça. La temporada marxa sense que el barcelonisme hagi assignat un nom a l'equip per ser recordat per a tota la vida. I m'agrada que sigui així, especialment per contradir els que sempre volen marcar la pauta i imposar-se a la massa. L'any que el barcelonisme ha generat l'aparició i consolidació de més culers en tot el territori, i més allà de les nostres fronteres, el gran polvàs d'aquest fet no cal que tingui ni nom.

Finalitza la temporada tal com la vam somiar algun cop. Res del que ha passat és nou per a la majoria dels culers, perquè en algun instant dels somnis fugissers que ens han visitat al llarg de la nostra vida, hem vist un Barça grandiós, a l'altura del que els nostres ulls han pogut captivar en aquestes darreres setmanes. El que passa és que per a alguns, els somnis mai no es compleixen o, simplement, esdevenen a l'inrevés. Aquest cop no. Aquest cop la realitat ha superat la ficció i els somnis.

Ha estat un gran viatge amb un final feliç. Res no ens pot negar l'alegria pel que ha passat, ni tan sols la por pel que passarà demà, motiu d'alerta que no hem d'abandonar per no repetir errors del passat. Però l'instant és sensacional i cal viure'l sense complexos ni reserves. Potser encara no es pot calibrar la magnitud del fet, perquè la festa continua i des del rovell de l'ou no es pot avaluar amb exactitud el que esportivament i socialment s'ha aconseguit amb aquest futbol i els triomfs que ha reportat. Caldrà que passi encara més temps, potser setmanes, i amb la distància es podrà avaluar amb més precisió la gran obra que ha creat Josep Guardiola, l'Opus Pep, a partir d'un Barça submergit a començament de temporada en una crisi que sacsejava tota l'entitat.

L'aposta per Guardiola i una neteja puntual a la plantilla, a més d'un seguit de contractacions encertades, són els pilars sobre els que s'ha edificat aquest gloriós any, però per sobre de tot quedarà el magisteri d'aquest jove entrenador, humil i treballador, amb el qual, i ja des de l'inici, alguns barcelonistes es van sentir del tot identificats per ser una figura que projectava molta credibilitat perquè reunia el que molts culers sempre havien somiat: era un tècnic de la casa, estudiós del futbol, preparat emocionalment i coneixedor de les pròpies vergonyes, és a dir, és clar, les de l'entitat. Va ser per tot això que va néixer aquesta petita comunió, en veure que Guardiola aplicava professionalitat d'alta escola en el club i posava tothom al seu lloc, com sempre havíem somiat que havia de funcionar el club. No ha estat una feina fàcil, però l'ha desenvolupada amb el mateix mestratge amb què algun cop aquest model també se'ns va reproduir en algun somni. El mèrit és, però, només d'ell i de les persones que li han fet costat i hi han confiat des de l'inici, perquè aquests sí que l'han encertada. Ha estat un gran viatge, Pep, el millor de tots. I no hem de patir perquè l'any vinent no sigui el mateix. Només hem d'esperar fer-ne un altre, segur que tant emocionant i amb la mateixa il·lusió, i ja veurem on anirem a parar.

de baixada

FALTa de química. Ha estat molt comentada la falta de química que s'ha produït entre Laporta i Guardiola en les celebracions dels títols. No ha de sorprendre el fet. El tècnic no li està fent un lleig, tot el contrari; està establint la ratlla entre el president i el primer dels executius, en els bons moments i quan s'hagin de prendre decisions. Prou que està escaldat d'altres èpoques per repartir abraçades que després se li giraran.