Estràbics i pornogràfics

Ja sabem una característica més de l’ERC que relidera Oriol Junqueras. És estràbica. O si voleu, fa com l’escopeta de l’endevinalla. Quan és a casa mira a bosc i quan és a bosc mira a casa. I si ho voleu més simple, el relideratge de Junqueras tira de la recepta clàssica de dir blanc a Madrid i negre a Catalunya. És clar que a Madrid ho diu el lloctinent Rufián i a Barcelona qui piula és la capitana Alamany. En la mateixa setmana són capaços de dir als socialistes que ni es paren a negociar pressupostos a Catalunya perquè n’estan tips d’incompliments, i a Madrid (que és d’on venen els incompliments) aprofiten la plantada de Junts per iniciar, amb un nivell d’indignitat i maquiavel·lisme que esparvera, una tendra abraçada al PSOE i a l’obscenitat pornogràfica dels decrets òmnibus. Primer va ser Rufián al Congrés i al cap d’un moment l’ha seguit l’obscenitat desencadenada. Ferran Pedret, Francesc Marc Álvaro, Salvador Illa i el mateix Sánchez llançats a identificar el no de Waterloo amb la congelació de les pensions i l’encariment del transport públic. I els sindicats convocant una manifestació! Ho provoca la coalició de govern més progressista de la història portant un decret òmnibus en lloc de decrets separats. I ho tenen tan senzill com separar-los i tornar-los a portar. Però ara toca inventar conxorxa Junts, PP i Vox i llançar campanya sobre qui fa perillar pensions i mesures socials, i tornar-nos a tractar d’imbècils.