Un líder amb flaire de campió
Motociclisme. Marc Márquez és segon al GP del Japó i desbanca Bradl del primer lloc del mundial; en Moto GP Dani Pedrosa és el primer pilot que guanya a Motegi en totes les categories
Diuen que és més fàcil arribar que mantenir-se, però Marc Márquez està en condicions de desmentir-ho. Ahir el pilot de Cervera va fer realitat una fita que semblava impossible quan el 12 de juny, fa menys de quatre mesos, Stefan Bradl l'avantatjava de 82 punts. Ara Márquez és líder, sense necessitat de guanyar, però encara no ha consumat res. La culminació ha de ser, per força, el títol. No està fet, perquè una avaria o una caiguda sempre planen sobre les curses, però per a un pilot que quan acaba només queda primer o segon, l'escenari del títol no és només possible, sinó probable.
La cursa tenia 23 voltes i només per uns instants en la 8 i entre la 14 i la 18, Bradl va ocupar una posició que, combinada amb la de Márquez, li hauria permès mantenir el primer lloc. Iannone va estar fora de l'abast de Márquez excepte quan la seva moto es va ofegar. El cerverí el va superar però només va durar una volta a davant i va acabar fent cas del seu equip, que li va demanar que assegurés el segon lloc quan Bradl va ser superat per Luthi. Abans, l'alemany havia superat per uns moments Márquez, una situació que feia curses que no es donava, però el seu moment de glòria va ser efímer perquè va cometre un error i va tornar a caure al quart lloc. Encara va tenir sort de no caure en la batalla pel quart lloc amb Corsi, en les últimes voltes. Mirant la taula, continua viu en la lluita pel títol. Analitzant la resta de factors, tot fa pensar que el canvi de líder és definitiu.
La resta de catalans van tenir un dia agre. En la primera volta Ricky Cardús va envestir Jordi Torres i tots dos van quedar fora de cursa. Per evitar-los, Pol Espargaró va haver de sortir de la pista i va tornar a la cursa en últim lloc. D'aquí al quinzè lloc hi van 12 avançaments i un ritme d'1:53 similar al de Corsi o Luthi. Márquez a part, Tito Rabat va ser l'única alegria, amb un pilotatge consistent i el novè lloc, perquè Alex Pons va caure quan lluitava pels punts i Aleix Espargaró va deixar-ho córrer, amb una moto inconduïble.
Pedrosa torna a riure
Feia sis curses que Dani Pedrosa no guanyava, i ho va aconseguir a Motegi, una pista en la qual cap altre pilot s'ha imposat en les tres categories, però que ara fa justament un any el va enviar a l'hospital amb la clavícula trencada i va iniciar una dolorosa i llarga cadena de lesions per al pilot de Castellar del Vallès, que tot just fa quatre dies que torna a aixecar el cap. Pedrosa va guanyar de manera inapel·lable davant de Jorge Lorenzo, que retalla quatre puntets a Stoner en el campionat. La resta de rivals es van anar eliminant. Rossi, per una caiguda en la primera volta. Stoner, quan es va quedar sense frens a –ja s'havia distanciat– i va haver de remuntar del setè lloc al tercer– i Dovizioso i Simoncelli, quan van haver de fer un pas lent pel carrer de boxes per haver-se escapat en la sortida. Toni Elias també va caure quan havia fet la millor cursa de la temporada, barallant-se amb Edwards, Spies, Hayden i Dovizioso.
Viñales heroic
En la volta de reconeixement, a Maverick Viñales se li va trencar la cadena i això li va arruïnar tota possibilitat de lluitar per la victòria que, per ritme, podria haver-hi aspirat. Va sortir 36è, en el primer pas per meta ja era 21è i la seva cavalcada es va acabar al quart lloc, a dos segons i mig del masegat Hèctor Faubel. Dues voltes més, i cau el podi. L'operació és rodona pensant en el tercer lloc final, però el subcampionat ha passat a ser una quimera perquè Johann Zarco per fi va aconseguir el primer triomf de la seva vida. El francès va aprofitar un error de Nico Terol, que va treure la calculadora i va pensar en el campionat. Josep Rodríguez va haver d'abandonaren la primera volta quan Salom el va envestir.
