Messi, un gol que batega

Sota la pressió que suposava enfrontar-se amb un equip argentí, amb tot el país pendent d'ell i de si milloraria el rendiment que sol oferir amb la selecció, Leo Messi va passar gairebé desapercebut durant 110 minuts, però va aparèixer tot just per sentenciar el mundial de clubs. Aquesta vegada amb el pit, amb l'escut, amb l'ànima d'un jugador format a la Masia i que simbolitza millor que cap altre la filosofia de joc ofensiu del Barça. A l'argentí se li recorden gols espectaculars amb aquesta esquerra d'un altre món que només ell té, amb el cap –com el que va marcar en la final de Roma–, amb la mà –com aquell que li va fer a l'Espanyol, en una rèplica gairebé exacta de la mà de Déu de Diego Armando Maradona–, i ahir ho va fer amb el pit. «He intentat assegurar la rematada amb el pit, per agafar el porter a contrapeu», explicava després del partit. Era el gol que capgirava la final, que rubricava l'esforç de tot l'equip.

Fins a aquell moment, Leo no havia tingut el seu millor dia. De fet, no es trobava en les millors condicions físiques –en les semifinals havia començat de suplent i havia exercit de revulsiu– i ningú sabia amb certesa si el seu turmell aguantaria un partit sencer. Colpejat amb duresa pels defensors de l'Estudiantes, va començar a la banda dreta, com és habitual, i en la segona part es va desplaçar definitivament al centre, per actuar de mitja punta al darrere dels tres davanters més avançats. Però, amb l'empat en el marcador, l'argentí va començar a tenir més espais i a provar les seves clàssiques diagonals. En el minut 110, va engaltar al fons de la xarxa una rematada d'Alves i va donar per enllestida la final.

Si aquest Barça ha demostrat que no s'atura, Leo n'és el millor exemple. Demà rebrà a Zuric el FIFA World Player i fa poques setmanes va recollir la Pilota d'Or, però l'argentí no afluixa. Ni en joc ni en mentalitat. Aquesta temporada ja ha fet 16 gols –9 en la lliga, 2 en la Champions, 1 en la copa del Rei, 2 en la supercopa d'Espanya i 2 en el mundial de clubs– i és el pitxitxi de l'equip per davant, fins i tot, d'Ibrahimovic. «És un jugador meravellós», resumia ahir Guardiola. Curiosament, el mundial de clubs del 2006 se l'havia hagut de perdre a causa d'una inoportuna lesió, i ahir se'n va rescabalar de la millor manera possible: marcant el gol que sentenciava la final, rebent el premi al millor jugador del torneig i tancant un 2009 impressionant.