El Vila-real s'entravessa novament i el Barça comença l'any amb un empat a casa (1-1)

El Vila-real ja va aixafar la festa que tenia preparada el Barça la temporada passada per celebrar la lliga. És un equip que va malament al Barcelona i que havia puntuat en sis de les seves deu visites al Camp Nou. I la història es va tornar a repetir ahir. Festa de les grans abans de l'inici del partit per celebrar les sis copes guanyades el 2009 i primers punts que s'escapen del Camp Nou aquest curs. Un empat contra un dels rivals que més problemes ha causat als blaugrana en la lliga perquè la manera d'entendre el futbol que tenen és semblant a la del Barcelona. Volen tenir la pilota, la busquen, i ahir la van tenir molt més que qualsevol dels rivals que s'han enfrontat al Barça aquest curs. La verticalitat és una altra de les seves virtuts i el Barcelona, que en cap moment es va mostrar relaxat, més aviat precipitat, en va ser víctima.

Els blaugrana van sortir al camp com si res no haguessin guanyat en el màgic 2009. Guardiola posava sobre el terreny de joc els millors homes de què disposava conscient que el Vila-real del seu bon amic Valverde era un rival perillós per començar després de l'aturada nadalenca. Els de la Plana, després d'un inici de lliga molt dolent, fa jornades que miren cap amunt, i amb els últims precedents, amb un empat i una victòria visitant en els dos últims partits que els dos equips havien jugat al Camp Nou, no n'hi havia per estar tranquils. Amb Messi acabat d'aterrar i Iniesta amb la recent alta mèdica a la banqueta, Pedro era l'escollit per acompanyar Ibrahimovic i Henry a la davantera. La plaça del mig del camp que han deixat vacant Touré Yaya i Keita amb la seva participació a la copa d'Àfrica era, com havia dit el tècnic, per a un dels joves del planter, Jonathan dos Santos. El missatge de Guardiola el van entendre els seus homes. Ja havien escoltat de boca del tècnic el que esperava d'ells aquest any. Zero de relaxació i molt de treball, més esforç del que havien fet durant el 2009 per guanyar les sis copes. És per això que el Barça va sortir a enllestir ràpidament la feina i en la seva primera aproximació amb perill a l'àrea del Vila-real va inaugurar el marcador. Un canvi de joc obrint la pilota a la banda, centrada de Dani Alves i espectacular rematada d'Henry que es va estavellar contra el travesser. La pilota va caure als peus de Pedro, l'home que cada vegada recorda més el madridista Raúl perquè sempre és allà on ha de ser, on va la pilota. El canari superava Diego López amb un xut creuat.

El Vila-real, però, no es va enfonsar tot i rebre un gol ràpid. Ben al contrari. Va fer 25 minuts extraordinaris, posant en moltes dificultats el Barcelona, que no sabia com fer arribar la pilota als davanters. Nilmar, Fuster, Cani i Cazorla pressionaven molt la sortida de pilota dels blaugrana. No hi havia espais per jugar, els centrals no estaven fins i Valdés havia d'actuar amb els peus molt més del necessari. Guardiola, amb la llibreta a la mà a l'àrea tècnica, es desesperava, perquè cada vegada que el Vila-real recuperava la pilota en el terreny de joc del Barça creava perill amb la velocitat i verticalitat dels seus homes d'atac, molt ben dirigits per Senna. Valdés va fer una gran aturada als peus de Nilmar en el minut 11 i Fuster no va marcar per uns centímetres en el minut 27, quan va picar massa alt una rematada de cap després d'una gran centrada de Cani. Guardiola cridava i exigia que els centrals no juguessin amb Valdés i que Sergio Busquets augmentés la seva participació en la sortida de pilota. El del planter s'incrustava entre els centrals per ajudar-los i en l'últim quart d'hora de la primera part creixia el joc del Barça alhora que ho feia el seu. Va fer una exhibició en la recuperació i en la creació amb detalls tècnics que van provocar que el Camp Nou cridés el seu nom i s'oblidés per uns moments de González Vázquez, protestat per les moltes faltes assenyalades, especialment a Ibrahimovic. En aquesta fase, va ser el Barça l'equip que va poder marcar, però la rematada de cap d'Henry en el minut 44 va marxar fora.

La segona meitat va començar amb el Vila-real novament millor plantat al camp que el Barça i els de la Plana només van necessitar cinc minuts per igualar el partit. Fuster va avisar primer després d'una pèrdua de pilota de Busquets i el mateix jugador no va perdonar en la segona aprofitant una centrada de Cani. Guardiola va reaccionar amb l'entrada d'Iniesta al camp. Mirava de tenir més la pilota. El Vila-real està ple de jugadors tècnics, que s'associen bé en espais curts i que amb la seva pressió havien provocat que el Barça perdés la pilota ràpidament. El partit no tenia amo, estava obert, com no agrada a Guardiola, i les oportunitats podien arribar en qualsevol de les dues àrees. Iniesta va poder marcar en el minut 19, però Diego López va respondre amb una aturada espectacular.

El partit no va canviar fins a l'últim quart d'hora, quan el Vila-real, cansat per tot l'esforç fet, va conformar-se amb l'empat i el Barça va començar a pressionar de valent buscant el gol. Ibrahimovic, perseguit durant tot el partit per González Vázquez i baixa a Tenerife per acumulació de targetes, va estar a punt de marcar en el minut 36 i Bojan va entrar en els últims minuts per mirar de fer el gol miraculós. L'oportunitat més clara la va tenir Rossi en el minut 42, però Puyol va evitar la derrota a la línia de gol. No hi va haver temps per res més. El 2010 comença amb la primera ensopegada de la temporada en la lliga a l'estadi, un empat. Però que tothom estigui tranquil perquè les ganes de guanyar no s'han perdut, ho van demostrar els futbolistes del Barça amb la seva actitud durant els noranta minuts.