El Barça perd la imbatibilitat en la lliga

Per seguir la tradició, l'ensopegada de sempre al Calderón. El Barça va perdre ahir la imbatibilitat al Vicente Calderón contra l'Atlético, però manté el lideratge de la lliga i dos punts de marge respecte al seu perseguidor. En un partit per oblidar de l'equip de Guardiola, malmès per la falta d'efectius i la baixa de Keita, lesionat tot just començar el partit, la imatge del líder va resultar irreconeixible. Sotmès al bon joc de l'Atlético i incapaç de dominar el partit a partir de la possessió de la pilota, el Barça va veure com Tiago es va fer l'amo del mig del camp i Reyes i Agüero, propietaris del perill.

Finalment, Guardiola va apostar per Jeffren. No era l'opció més forta. Les previsions suposaven que a falta de defenses, l'entrenador recorreria a un defensa. Però no. Dels tres candidats (Muniesa i Bartra –que va acabar jugant– eren els altres), el canari era l'únic amb fitxa de primer equip, condició amb la qual possiblement va tenir un pèl d'avantatge respecte als dos nois de categoria juvenil. El tècnic va reforçar la zona ampla amb quatre membres, tot i que Iniesta havia de començar fent d'extrem. Guardiola corregia i augmentava, així, la idea de tenir la pilota, atesa la inclinació a la bogeria dels duels contra l'Atlético.

L'entrenador català no va guanyar per emocions. A la tranquil·litat que li va donar veure com Jeffren se'n sortia contra Simão en les primeres intervencions, li va seguir la ràbia d'una altra lesió, la de Keita.

No era difícil preveure un càstig a tanta necessitat d'improvisació. Va arribar després d'una acció difícil de veure: Xavi fallant una passada. Reyes, excels en l'assistència a l'espai, i Forlán, implacable davant Valdés, se'n van aprofitar.

No hi havia reacció del Barça, descol·locat per la pròpia desgràcia, una actitud que Guardiola no és capaç d'aprovar. Si Xavi errava les passades, no era estranya la imprecisió col·lectiva. El tècnic proferia indicacions des de la banqueta. Però al camp manava l'Atlético, que té en Agüero el seu rei. L'argentí era un maldecap per al Barça en cada contacte amb la pilota. Va desaprofitar una ocasió, sol contra Valdés, en buscar la passada a Forlán. D'una falta de Puyol al Kun va arribar el gol de Simão. Una falta directa executada al pal de Valdés, que havia fet un pas a la dreta, en intuir erròniament la rosca del portuguès.

Dos gols en vint minuts. Dos gols, la meitat de tots els que havia rebut el líder fora de casa en tota la lliga.

Si el Barça va aconseguir treure el cap del fang, va ser pel que té a banda de ser un equip enorme: la feina d'estratègia i la lectura lúcida que sol fer el seu entrenador del que passa al camp. Ibrahimovic va marcar el 2 a 1 després d'un córner de Xavi que va desviar Milito. No importa si realment l'argentí va connectar la pilota. Els jugadors estaven col·locats estratègicament. Ibra va marcar a pler, sol al segon pal, i va deixar enrere deu partits sense fer cap gol. Per acabar d'arrodonir la recuperació, Guardiola va convocar Busquets i Maxwell a la seva zona mentre els companys celebraven el gol. Va instar Sergio a oficiar d'àncora davant dels centrals; i a Maxwell i, per extensió, a Jeffren, els va obligar a afegir-se a l'atac, cosa que no estaven fent.

El gol i els retocs de Pep van fer aterrar el Barça de sempre al Calderón. L'Atlético va cedir terreny i possessió. En deu minuts, fins al 40, els blaugrana van crear quatre ocasions de gol. Totes van ser desbaratades pel jove De Gea, que va ofegar la celebració d'Ibra en dues ocasions, i de Messi i Puyol. Només un xut d'Agüero, blocat per Valdés, va ser la resposta de l'Atlético.

El Barça estava més ben situat, però el recital d'imprecisions no tenia fi. El suec va trigar una eternitat a rematar en dues jugades desbaratades per Perea. Van ser un parell d'ocasions ben trenades pel Barça, que es va aprofitar de la defensa avançada de l'Atlético. Semblava que els colchoneros farien els històrics regals de defensa avançada, que remeten a Luis i aquelles golejades. Però no. Quique Sánchez Flores tenia un pla. I quan el seu equip el va comprendre, el Barça va començar a patir. Per això l'entrenador disposa des de gener d'un guia, Thiago, completíssim migcampista que va oferir lluita, pausa i criteri, i va conduir l'equip a exercir una pressió terrible sobre els defenses del Barça.

Puyol i Valdés van sostenir el Barça quan més pressionava l'Atlético. El porter va evitar tres gols, rapidíssim de reflexos. El capità va fer un dels seus típics robatoris, in extremis, quan Agüero carregava la cama dreta per afusellar la porteria de Valdés.

Cap resposta col·lectiva del Barça al domini de l'Atlético. Algun intent solitari de Messi, mil errades d'Ibra en les passades i una falta de força física inquietant per combatre al mig del camp. Probablement, es tracta de l'aclimatament que necessita l'equip al fet de jugar un cop a la setmana. O de la càrrega física que donarà fruits en un futur. Qui ho sap. Ahir va oferir la imatge d'un equip fos.

L'Atlético de Madrid, en canvi, liderat per Thiago i la millor versió que es recorda de Reyes des que va deixar Sevilla, va fer parar boja la defensa blaugrana. Guardiola ho va intentar tot. Va fer debutar Bartra –molt bé en les recuperacions, tímid en atac per la seva naturalesa de central– i va posar Bojan al camp. L'optimisme infinit del seu entrenador no ho pot superar tot. El reguitzell de lesions va acabar fent mal l'equip. Normal. El Barça va perdre ahir tres punts i un altre home: Keita, que haurà d'estar quatre setmanes de baixa. Per seguir la tradició: l'ensopegada de sempre al Calderón.