Un petit pas de gegant a Mallorca (0-1)

Uns quants continuaran argumentant que el tricampió està lluny del seu millor moment. És cert. Com també és una gran notícia que en situacions com aquestes tiri endavant els partits. Els de Guardiola tornen de Palma amb els tres punts. Era el gran objectiu. De fet, l'únic, i el Barça s'aferra a la seva essència per deixar clar que si no acaba aconseguint la lliga no serà per l'actitud. On no arriben els peus, ha d'arribar al cap, i això és el que van fer uns blaugrana que si bé és cert que van acabant demanant l'hora, van ser capaços de serrar les dents per assegurar-se una victòria de vital importància. D'entrada perquè van assaltar un fortí inexpugnable (un detall importantíssim en la lliga més bicèfala que es recorda). I en conseqüència, que és el més important, perquè els fa sumar tres punts que els tornen a posar al davant en una autèntica guerra psicològica. A més, és terriblement important que ho fes sense que Messi hagués de tornar a disfressar-se de marcià. Un solitari però valuós gol d'Ibrahimovic equilibren la moral del davanter suec i permeten al Barça arribar als 74 punts. Una dada destacable en una victòria que pot valer una lliga. Resten nou partits d'infart. Dos per al clàssic. I el Barça s'aferra amb força per deixar clar que qui el vulgui destronar s'ho haurà de guanyar al camp. El pas és molt més gran del que sembla.

Encara no havia començat la pilota a rodolar i el partit ja va engegar amb sorpresa. I de les grans. Messi no hi era. Quan ja ningú feia càbales sobre quin partit seria el que Guardiola deixaria assegut el crack argentí a la banqueta, el tècnic es va decidir. Va moure peça i el va deixar al seu costat. D'entrada era una aposta de risc. Contra el millor local de tota la lliga l'argentí es va asseure a la banqueta. Si algú pensava que la suplència de Messi donaria una altra oportunitat a Henry, es va equivocar de ple. Al francès l'esperava la graderia. Va ser Jeffren l'escollit. Tot i això, l'alineació tenia un perquè. Dimecres espera l'Arsenal i el tècnic tenia un pla B per si no funcionava l'A. En el descans, el tècnic va moure peça i amb Messi i Xavi al camp el camí va començar aplanar-se.

I és que el Barça s'ha malacostumat en els últims partits a llençar mitja part. No és un bon símptoma. Juga amb foc i en algun partit pot acabar cremant-se. I més en una lliga que, pel que es veu, es decidirà per detalls. Qualsevol errada pot sortir cara. Massa. Com gairebé va passar en el primer minut, quan entre el pal i Valdés van evitar que el Mallorca hagués complicat massa les coses. Els blaugrana (ahir, de groc) encara estaven apujant-se les mitgetes quan Aduriz va engaltar un xut potent des de la frontal de l'àrea que el pal va escopir miraculosament. Castro va recollir el rebuig i Valdés amb una mà prodigiosa va tocar la pilota just perquè no entrés a la xarxa. L'esglai va ser considerable en una jugada en què el Barça va sortir afortunat. Als de Guardiola els va costar entrar en el partit. Va durar deu minuts. En l'11, Pedro va enviar la pilota a la xarxa després d'una bona assistència de Maxwell, però el seu toc subtil va ser en fora de joc. L'arribada va esperonar el Barça, que va començar a agafar les regnes del partit. Cinc minuts després va ser Aouate qui va impedir que el marcador es mogués. Pedro va posar la pilota al cap de Milito i la rematada de l'argentí la va refusar el porter israelià quan ja entrava a la porteria. En el minut 20, a Ibra li va sobrar un driblatge després d'una passada de Carles Puyol. El Barça aconseguia estabilitzar un partit en què de mica en mica Iniesta va començar a tenir més presència. Fruit d'una combinació entre el jugador manxec i Keita, Jeffren va estar a punt de marcar. Va ser en una mostra de desvergonyiment. Tot i això la primera part va morir igual com va començar. Va ser en una falta de Borja. De fet, el mitja punta mallorquí la va picar impecablement, però el pal (un altre cop l'esquerre de Víctor Valdés) es va tornar a convertir en el millor aliat.

El tècnic es va adonar que la cosa no rutllava. De seguida va ordenar que Messi i Xavi s'escalfessin. La consigna era clara, Leo al rescat. Amb el que no comptava és que hagués d'entrar per Iniesta. L'heroi de Stamford Bridge va notar un crac i va abandonar el terreny de joc clarament contrariat. Amb Messi al camp (instal·lat com a fals mitja punta) Manzano va recular. De fet es va espantar. En la prèvia va dir que l'aturaria amb una escopeta, però va optar per acumular un migcampista més (va sacrificar un davanter) i tancar encara més la cova. La pissarra del tècnic del Mallorca no va trigar a descompondre's. Va ser al cap de dos minuts d'entrar Xavi. El de Terrassa va picar un córner. Martí va fer nosa al seu porter mirant d'evitar la rematada de Puyol i el rebuig d'Aouate el va caçar Zlatan per esmorteir el debat sobre la seva figura. Gairebé va rebentar la pilota per acreditar que ha nascut per jugar en aquest equip. Tocat moralment, ha estat capaç de marcar en els tres últims partits. El gol d'ahir té un valor incalculable. És dels que de veritat serveixen per guanyar la lliga. D'entrada, els blaugrana se'n tornen a anar a dormir líders. I això que en els últims minuts hi va haver suspens. Van tenir una mica de vertigen, la incertesa va fer partir per la victòria. Però van saber sobreviure. Es van saber tancar com no ha fet gairebé mai i fins i tot van tenir temps en una situació compromesa perquè Alves forcés una groga que l'habilitarà per al Bernabéu. Amb el clàssic a prop el Barça va fer ahir un petit gran pas. D'entrada, avui la pressió canvia de bàndol.