El viatge interminable

Tocats dos quarts de tres del migdia, els dos autocars blaugrana (en un viatjaven els jugadors i en l'altre, els membres del cos tècnic) escortats per la policia italiana apareixen per la via Massacio de Milà. Es completaven així els 351 quilòmetres entre Canes i la capital llombarda. L'últim trajecte del desplaçament més llarg que ha hagut de fer el tricampió blaugrana. En total, han estat 951 quilòmetres per carretera (diumenge l'equip va anar de Barcelona a Canes), 24 hores de durada de viatge –van partir diumenge a les tres de la tarda de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí– en unes semifinals que per sempre més estaran associades al nom d'Islàndia. El núvol de cendra originat pel volcà de nom impronunciable que ha aturat el trànsit aeri europeu, va marcar el desplaçament d'uns blaugrana que a la tarda van tenir una primera presa de contacte amb l'escenari del partit, on Guardiola va dirigir un suau entrenament. Tant el tècnic com els jugadors tenen clar que el viatge no afectarà el rendiment dels jugadors. «No em lamentaré ni un segon més.» El tècnic va tractar de minimitzar els efectes del viatge des del primer moment. Es va encarregar que els jugadors tinguessin prou espai i la màxima comoditat. En total, els 20 jugadors desplaçats van tenir a la seva disposició 36 seients, un petit saló i dues taules de joc. El vicepresident Rafa Yuste, l'únic directiu que va viatjar amb l'equip, va revelar que una de les pel·lícules que havien visionat havia esta Invictus –en què es repassa la vida de Nelson Mandela amb la victòria de la selecció sud-africana en la copa del món de rugbi del 1995–. Un bon presagi.