Franco Di Santo, el fillol ignot de Didier
El dorsal 9 del Chelsea és Franco Di Santo, un noi de 20 anys que va fitxar després que destaqués a Xile; Drogba l'ha apadrinat i li ensenya «tot el que sap dels secrets de l'àrea», diu
Fem un cop d'ull als dorsals 9 dels grans equips del continent? Som-hi. Samuel Eto'o (Barça), Fernando Torres (Liverpool), Luca Toni (Bayern de Munic), Dimitar Berbatov (Manchester United), Julio Cruz (Inter), Filippo Inzaghi (Milan), Franco Di Santo (Chelsea)... Un moment. Rebobinem. Franco Di Santo, Chelsea? Sí. A les botigues del club d'Abramóvitx, la representativa samarreta amb el 9 porta el nom d'aquest noi argentí que acaba de fer 20 anys. «Un vot de confiança», diuen des del club que va pagar 5 milions d'euros el desembre del 2007 per un golejador de 193 centímetres que destacava a l'humil Audax Italiano, de la lliga xilena.
«Una tarda em van dir: ‘El Chelsea et vol fitxar.' I dies després ja estava volant cap a Londres. La vida és així. Has d'estar preparat.» El trasllat de Santiago a Anglaterra va ser, segurament, el més excitant. Però no l'únic. «Quan tenia quinze anys, el club del meu poble em va deixar lliure. Llavors vaig creuar la serralada dels Andes per provar sort a l'Audax», fundat el 1910 com a club ciclista per a immigrants italians. En llatí, audax significa audaç, agosarat, un adjectiu adient per als ciclistes del principi del segle passat. També per a Di Santo. El precoç Franco i el club xilè estaven predestinats.
Però l'Audax no és l'aparador ideal. És un equip petit, amb cinc lligues. «Vaig tenir sort de fer-ho bé en l'estrena de la Libertadores», explica, buscant una explicació al seu fitxatge, que s'entén, senzillament, amb números: 18 anys, 193 centímetres i 16 gols en la primera temporada professional.
«M'han quedat els millors records de l'Audax, però la vida era dura.» Els pares no el podien acompanyar. «Els veia un o dos cops l'any.» I va arribar en una mena de pensió que portava «una senyora entranyable». Paret amb paret, compartia somnis amb Humberto Suazo, ara artiller de la selecció xilena. «Són etapes que t'enforteixen.»
«Tu, aquí, amb mi».
El Barça.
«Didier m'obliga a quedar-me una hora més després de l'entrenament per xutar i fer controls»
Secrets de vestidor
Di Santo, que s'ha convertit en un habitual de convocatòries de Hiddink, veu una plantilla «concentrada» amb vista al partit contra el Barça. «Terry, Lampard i Drogba són els que parlen. La resta escoltem. Però quan es tracta de la Champions, és Didier el que pren la paraula. Està molt motivat», explica. «Vaig ser a Moscou i diria que aquella frustració ha donat força a l'equip per buscar la Champions ara. Després del penals contra el Manchester, el vestidor era silenci pur. L'espineta hi és.» «Hiddink no ha volgut parlar del partit del Camp Nou fins que s'ha convertit en el pròxim. La seva tranquil·litat m'ha sorprès. És amable amb mi. Quan veu que no li he entès alguna cosa en anglès, me la diu en castellà.» «En aquest sentit –reconeix–, homes com ara Deco i Belletti han estat clau. Sóc el petit de la plantilla i s'acosten i em donen conversa.»
