El Barça busca la final de la Champions

Un Panzer contra un conjunt de colibrís. El procés evolutiu del clàssic modern d'Europa arriba a la màxima expressió de cadascuna de les idees. Després de diverses batalles a Stamford Bridge, que han anat polint cada vegada més els perfils dels protagonistes, el d'avui és un xoc d'exemplars puríssims: el Chelsea serà més Chelsea que mai, igual que el Barça. Els dos equips han triat una línia d'acció molt característica. I s'han dedicat a perfeccionar-la. El retrat robot d'un futbolista del Chelsea és Drogba. El del Barça podria ser Iniesta. La potència del davanter. L'estilisme fi i veloç del manxec. Fidels, convençuts i satisfets davant el mirall, els de Hiddink i els de Guardiola tenen sobre la taula el bitllet a Roma. El Chelsea l'agafaria trencant la taula en dues parts. El Barça buscarà una acció ràpida que deixi el gegant bocabadat. Ja espera el Manchester a Roma. La qual cosa motiva encara més els de Hiddink. El Barça no ho necessita: va motivat de sobres.

Guardiola no farà cap experiment. Ni Touré ni Busquets seran centrals. Cáceres és l'opció natural. I qui té a hores d'ara més números de ser a l'onze inicial. Només Abidal podria treure-li la titularitat, fet que requeriria el concurs de Sylvinho al lateral esquerre.

A la resta de l'equip no hi ha dubtes llevat d'Henry, colpejat al genoll a Chamartín. La baixa del francès seria un inconvenient de primer ordre, tant per la seva presència ofensiva com per la feina que fa en el joc aeri defensiu. Un equip sense Márquez, Puyol i Henry multiplicaria la feina defensiva de Piqué i Touré a pilota aturada. Tàcticament, no s'ha d'esperar que Messi torni a jugar igual que a Madrid. «Són equips i circumstàncies diferents», va explicar Guardiola. Però el mateix entrenador va vaticinar un duel de molts canvis tàctics.

Hiddink té dubtes. Farà canvis. Anelka jugarà de segon davanter, oficiant de connexió entre la zona ampla i Drogba. L'holandès vol la força aèria. Anelka, Terry, Alex, Ballack, Drogba... L'alemany serà titular al mig centre, substituint Obi Mikel. A l'Eurocopa, Ballack va patir amb el ritme de Xavi i Iniesta. També Hiddink, seleccionador rus. Estan advertits. L'alemany mantindrà la posició en una segona línia amb Essien, Malouda i Lampard amb permís per despenjar-se a l'atac. Hiddink vol un impossible: controlar una tempesta a les mans. Pretén que els seus jugadors es desfermin sense oblidar controlar el Barça en defensa. Tem l'escenari d'una rèplica blaugrana, que seria definitiva, a causa de l'empat a zero de l'anada. «Ells marquen sovint», va comentar.

L'últim cop que el Chelsea va perdre a Europa a casa va ser en l'1 a 2 dels de Rijkaard, amb un gol definitiu d'Eto'o a centrada de Márquez. Darrere l'orgull per l'empat aconseguit al Camp Nou, el Chelsea parla dels de Guardiola respectuosament, amb una admiració pròxima a la por. El clàssic ressona al vestidor del Chelsea. Els colibrís són petits, però han fet sonar sis tambors al Bernabéu. El Panzer és fortíssim, però va veure el clàssic. I està inquiet.