Quatre partits de futbol

Serà la tercera vegada en la història que els Barça-Real Madrid es repeteixen, en un molt breu espai de temps, més de tres vegades. Demà es jugarà el primer dels... què? Se'ls ha dit de tot menys partits de futbol. Pòquer de clàssic, gran slam, quatre batalles, quatre duels, quatre combats, etc. Tan perillosament prop de l'espectacle estem els mitjans d'esports que, amb vista d'aquesta sobredosi d'adrenalina, caiem sovint en la temptació de l'èpica per l'èpica mateixa. Espectacle i emoció. L'estètica per sobre l'ètica.

A principis d'aquest mes, des de Cultura de Club subratllàvem la gravetat del fet que el president del Real Madrid, Florentino Pérez, donés suport oficial als paranys dialèctics de l'entrenador José Mourinho. Resulta del tot saludable que gent com ara Dani Alves recordi, enmig d'aquesta tempesta mediàtica, que és el més important: «No oblidar mai que som el mirall on es miren els nens», com va reflexionar fa pocs dies a El 9 Esportiu. Pep Guardiola va dir gairebé el mateix en la prèvia del partit contra l'Almeria. L'entrenador va parlar de «responsabilitat», especialment amb vista a la final de copa del Rei a València, pels carrers de la qual conviuran les dues aficions.

Als marges mediàtics del futbol hi ha fam de polèmica, l'avidesa eterna de novetats, de focs d'encenalls que tenen una explicació filosòfica. Sigui com fos, els límits semblen difusos. I el futbol, que s'escriu amb f de fràgil, és especialment permeable al pitjor. Encara que sigui una frase celebrada pel seu tarannà folklòric, el futbol no és molt més important que la vida i la mort. Serà capaç el futbol, representat pel Barça i el Real Madrid en aquests quatre partits, de donar una lliçó d'esportivitat i educació?

Amb el dubte dels escèptics, una novetat literària que promet. Precisament aquelles paraules de Bill Shankly, emblemàtic entrenador del Liverpool, sobre futbol, vida i mort, prologuen un dels llibres més interessants dels molts que veuran la llum gràcies a sant Jordi. Parlo del Futbol per la llibertat, de l'historiador Ramon Usall, que va saber col·laborar amb El 9 Esportiu. L'afegit que aporta aquest títol és menys la càrrega informativa –que és molta i de qualitat– que el perfil que, amb bon criteri, dibuixa l'autor per diferenciar-se del pensament pessimista. Cada cop que des de l'academicisme o, simplement, la investigació, es decideix pensar el futbol, els resultats no són ni optimistes ni deixen en bona posició el món sencer de la pilota. A contracorrent d'això, Usall és una ploma optimista. Mira cara a cara la història negra del futbol com a instrument dels poders fàctics. Des de Videla a Mussolini, passant per Hitler i Franco, entre d'altres. No la nega ni l'amaga. Però un cop assimilada, una vegada assumides i apreses les pitjors històries al voltant de la pilota, fa catarsi amb un grapat de relats en què la pilota serveix o ha servit per contribuir a bones causes. Des de Palestina fins Algèria, passant per Chiapas i la Democràcia Corinthiana paulista. Al cap i a la fi, el futbol és només un instrument i tindrà la càrrega que aquell que l'organitza li vulgui donar.

Quina càrrega se li vol posar des de Madrid, i també des d'aquí, als clàssics imminents? Quina actitud prevaldrà finalment? La d'Alves, que procura no oblidar que cada cosa que fa l'està mirant un nen? O la de les veus que estan atiant el foc de la violència?