El Barça guanya a Lleó amb dos gols de Pedro

Fa just un any, el Barça iniciava a Benidorm un torneig immaculat que va significar el primer títol de la temporada passada. Va ser una victòria treballada en un camp enfangat que va decidir Bojan. Ahir, a Lleó contra un rival de la mateixa categoria i en un camp molt més digne, va ser Pedro qui va donar un triomf molt més plàcid. Dos gols del canari deixen clar que aquest equip no s'atura i que té recursos per no deixar de confiar-hi. Va ser un triomf meritori que aparca la copa fins al pròxim mes de gener. Molts voldrien que les coses els anessin tan bé...

Els minuts previs eren pura adrenalina. 53 anys després –aquell cop va ser en la lliga–, el Barça es presentava a Lleó per iniciar la defensa del primer dels tres títols que va assolir la temporada passada. I aviat va comprovar que la festa era grossa i que havien d'evitar ser el convidat sorpresa. Un estadi –per cert, poc té a envejar a molts camps de primera– entregat i una reivindicació clara i rotunda al sentiment lleonès. Grandiós el mosaic de la penya Orgullo Cazurro. «Això és Lleó. 1.100 anys d'història ens contemplen», es podia llegir en un gol nord ple de banderes lleoneses. Van posar un micròfon al túnel de vestidors que va reflectir clarament les intencions del Cultural. «Vinga, xavals, que aquests no tenen hipoteca», era el crit reivindicatiu d'un dels jugadors d'un Cultural que ho està passant malament. El document sonor era impagable, com també l'àrbitre dient un per un als jugadors locals que disfrutessin del partit. Els fills d'aquests posaven per a la posteritat amb uns jugadors del Barça que són aclamats allà on van. Ahir no estaven sols. Uns 200 seguidors de les diverses penyes els deixaven clar amb una pancarta que no podia dir més amb tan poques paraules: «Amb vosaltres vaig aprendre a disfrutar del futbol.» I és que el Barça de Guardiola genera respecte allà on va. Tret d'algun càntic contra Laporta, van ser sempre terriblement respectuosos. Fins i tot, l'estadi sencer va fer callar els quatre que van cantar contra Catalunya. Amb aquest panorama, el guió del partit era clar. El Barça feia circular la pilota contra un rival que a còpia d'ímpetu tractava de no deixar pensar els jugadors blaugrana. Amb Jeffren d'improvisat lateral dret –Guardiola no se la voler jugar amb el central Benítez–, el Barça tractava de superar un equip ben situat a la gespa que per algun moment es va autoconvèncer que podia tombar el campió. Els va esperonar en el minut 3 una internada de Jito –el seu Ibrahimovic particular–, que es va deixar caure escandalosament dins de l'àrea. Ben moguts pel mig centre Chema Mato, els lleonesos mantenien a ratlla uns blaugrana que van trigar deu minuts a trepitjar àrea. Va ser mitjançant el debutant Gai Assulin, que es va disfressar de Messi i en una arrancada prodigiosa va deixar dos rivals asseguts i va fer una rematada que es va sortir desviada d'un pèl. La rematada no va espantar el Cultural, que sabia que contra més minuts aguantés el 0-0 més orgullós es podia sentir. En el minut 30, un altre cop el marcador s'hauria pogut inaugurar. Va ser després d'una bona combinació entre Jeffren i Pedro que Busquets, rematant en una semierrada, va estar a punt d'enviar a la xarxa. Quatre després, Chema –aquell hàbil mitja punta que es va enfrontar més d'un cop amb Guardiola al Valladolid– va donar l'únic ensurt als blaugrana. Va ser després d'una bona internada de Yahvé, que va rematar desviat en una posició immillorable. El partit semblava condemnat a mantenir el zero a zero fins al descans, però va aparèixer Pedro. El canari camina cap a un rècord inusual en el futbol mundial. Va ser després d'una bona arrancada de Bojan. El de Linyola va assistir a l'espai Pedro, que va posar les coses a lloc amb una rematada imparable. CR17 ha marcat ja en les cinc competicions disputades i assolirà un rècord inigualable si també marca en el mundialet de clubs. Dos minuts després, tots els aplaudiments que s'havia emportat Bojan del seu tècnic es van convertir en una esbroncada quan el de Linyola en un contraatac clar es va afartar de pilota i no l'hi va voler donar a Gai, que tot sol hauria pogut fer el segon. Per si hi havia algun dubte que el partit era a Lleó i no a Alcorcón, al començament de la segona part, un altre cop Pedro va deixar l'eliminatòria encarrilada. Va ser després que Pinto hagués d'aparèixer per primer cop en una rematada de Jito (59'). Jeffren, ja en la seva posició natural, va fer una assistència franca a Pedro que el canari convertia en el 0-2. El penúltim descobriment de Pep –Jeffren i Gai van deixar clar que es pot comptar amb ells– feia més gran la ferida del Madrid amb un triomf que deixa clar que aquest equip es pren cada partit com si fos l'últim, amb independència del rival. És la grandesa de tenir les coses clares i el model a envejar.