Immorals associats

Flo­ren­tino Pérez és un ric poten­tat que ha fet créixer expo­nen­ci­al­ment l'empresa que pre­si­deix, ACS, sobre­tot en els anys en què va ser pre­si­dent del Real Madrid, del 2000 al 2006. La seva for­tuna per­so­nal també ha aug­men­tat expo­nen­ci­al­ment. Però Pérez no és Roman Abramóvitx, el mag­nat del Chel­sea que ha inver­tit una bona picos­sada de la seva for­tuna per­so­nal a acon­se­guir un equip campió, mal­grat que només ha gua­nyat un parell de lli­gues angle­ses. Pérez ha tor­nat al Madrid i es vanta de tenir 300 mili­ons d'euros per inver­tir aquesta tem­po­rada en fit­xat­ges. Ja ha gas­tat la inde­cent quan­ti­tat de 65 mili­ons en Kaká, i la seva dila­pi­dació de diners tot just ha començat. Men­tres­tant, té blo­que­jat el mer­cat i cap club pot tan­car ope­ra­ci­ons amb juga­dors impor­tants perquè ell els vol tots, també els que interes­sen a altres clubs. Doncs tot això no ho fa amb els seus diners, sinó amb els del Real Madrid, que té un deute de 500 mili­ons. Tot i això, a ell algú li deixa els diners, això que els costa tant a les empre­ses en aquesta època de crisi. La immo­ra­li­tat econòmica no s'ha aca­bat i la crisi la paguen els de sem­pre. Els tau­rons és evi­dent que no. I menys si són blancs.