Un discurs que no em convenç

Últimament, des del club, més d'un s'enorgulleix d'assegurar que l'Espanyol aposta pel planter per convicció. Jo no m'empasso aquesta afirmació. No em convenç aquest discurs. I m'explico. És cert que en un any han debutat set jugadors de la casa, però si ha estat així és més per necessitat que per fe. Em continuo explicant. Un club sense calés i que aposta pel planter no hauria fitxat l'estiu passat vuit jugadors i a l'hivern hauria tornat a anar al mercat per contractar un davanter. Un club que aposta pel planter, l'estiu passat no hauria fet només una fitxa de primer equip a un jugador del filial. Diuen ara que el màxim exemple d'aposta del planter és la titularitat de Javi Márquez en els darrers partits i que el seu ascens al primer equip ha arribat tres o quatre anys tard. Aquell qui ho assegura, el tècnic, ara fa més d'un any que és a la casa i no va ser fins fa menys d'un parell de mesos, en l'últim partit del 2009, que va donar la titularitat a Javi Márquez en la lliga contra l'Almeria. Una titularitat que, a més, va arribar de retruc, per les baixes en la demarcació, i que va obligar el tècnic a cridar també aquell dia els jugadors del filial Baena i Juanjo. En aquell partit, Márquez, que anteriorment havia hagut de veure des de la graderia o la banqueta Forlín actuant de mig centre, es va guanyar un lloc amb un partit brillant en què va fer el primer gol de l'equip i va intervenir en el segon. Si no hagués estat així, no sé què hauria passat… Després de Márquez, és Víctor Ruiz qui més minuts està acumulant. Però no ens enganyem, les reiterades absències en defensa de Roncaglia, Pareja i Forlín per sanció o lesió li han obert camí. La lesió de David Garcia, també va obrir el pas al lateral Dídac Vilà fa un parell de setmanes. I Baena, abans de ser titular, va veure perillar els minuts per la voluntat del tècnic de fer fitxa a un Lola que va decidir emigrar a l'Sporting. Més puntuals han estat encara els debuts de Pedraza, Amat i Javi López. Uns jugadors que continuen entrant en les convocatòries de tant en tant per la falta d'efectius i perquè, això sí, el tècnic segurament haurà vist que a l'hora de la veritat responen millor que els nouvinguts.

I amb tot això, ningú recorda que tots aquests jugadors són en el club gràcies a un tal Josep Manel Casanova, el símbol per excel·lència del futbol de base a qui ara estan arraconant, com a Tamudo. Això sí, si aquests set nois del planter han arribat a primera és exclusivament pels seus mèrits i, en tot cas, pel que han anat absorbint dels tècnics de la casa.