La xarxa que sosté Pérez

El prin­ci­pal res­pon­sa­ble de l'esport a l'Estat espa­nyol, Jaime Lis­sa­vetzky, con­si­dera que en el mer­cat de fit­xat­ges cada club «pot fer el que vul­gui». El secre­tari d'estat diu que els «preus astronòmics» que es paguen per alguns juga­dors for­men part de l'«àmbit pri­vat». Aquesta opinió no és la més edi­fi­cant ni la que s'espera d'un polític amb res­pon­sa­bi­li­tats de govern. Però tam­poc no sorprèn. És en l'àmbit públic que han pro­pi­ciat polítics com Lis­sa­vetzky on s'ha con­griat la crisi econòmica que afecta la soci­e­tat glo­bal que es va ins­tal·lar en la des­me­sura. Els polítics no poden impe­dir que un club pagui 94 mili­ons d'euros per un juga­dor. Però poden ser molt més rea­lis­tes (de rea­li­tat, no de Real), hones­tos i ètics. Flo­ren­tino Pérez sap que es mou en aquest àmbit, i tant li fa que el govern esta­tal sigui del PP o del PSOE. Sap que pot fer el que està fent, pagar quan­ti­tats immo­rals soci­al­ment, perquè no ho fa sense xarxa. No és un salt al buit. Com no ho va ser la seva pri­mera etapa a la pre­sidència, fona­men­tada en la requa­li­fi­cació d'una part del Ber­nabéu que li va repor­tar 500 mili­ons d'euros. Que ja estan gas­tats i regas­tats. Però sap que hi pot tor­nar.