BÀSQUET / ACB
El lustre de mai acabar
El títol blaugrana és, amb la copa del 2007, el segon en cinc anys
Joan Creus s'inicia al capdavant de la secció triomfant en l'ACB
Com al 2007, enguany tampoc hi ha hagut canvis a mitja temporada
Cinc anys passen volant diu la saviesa popular. Habitualment és així, però no ha estat el cas del darrer lustre viscut a la secció de bàsquet del FC Barcelona, un veritable maldecap per a Joan Laporta que, amb el d'ahir, tot just ha vist com l'equip aixecava el segon títol en els últims cinc anys. Un botí a les antípodes de les aspiracions i els pressupostos que es remenen al Palau Blaugrana. Tota comparació és perversa, però és sobrer contextualitzar els dos títols blaugrana –la copa del 2007 i l'ACB d'enguany– dient que el DKV en el mateix temps ha conquistat una copa, un FIBA Cup i una copa ULEB, i que l'Akasvayu, del qual només queda rastre als jutjats, una FIBA Cup.
Nova etapa, primer títol.
Lluny, molt lluny queden els dos anys en què amb Antonio Maceiras als despatxos –ara al Madrid– i Svetislav Pesic a la banqueta l'equip blaugrana va guanyar dos títols d'ACB, un de copa i l'única Eurolliga que té. La temporada següent, la de l'abordatge de la secció amb la irrupció de Valero Rivera als despatxos, va acabar com el rosari de l'aurora i sent, de molt, la pitjor de la història recent del Barça, eliminat als quarts de l'ACB pel sisè classificat de la fase regular, eliminat al Top 16 i als quarts de copa. És a dir, sense ni tan sols flairar una final. La temporada següent, el propòsit d'esmena de Laporta es concretava amb les arribades de Dusko Ivanovic i Zoran Savic, però amb «el millor entrenador d'Europa», en paraules de Laporta, l'equip no va jugar cap final el primer any, va assolir la copa el segon i va quedar, novament, en blanc en el tercer, any en què es va fer el relleu del montenegrí per Xavi Pascual a la banqueta. L'estiu passat va arribar Joan Creus a la direcció i, després, Navarro i Andersen. Va continuar Pascual, i amb ells (Sada i Santiago) i les mateixes peces que la temporada passada l'equip ha arribat a la final a quatre i ha assolit el títol d'ACB. No deixa de ser curiós que enguany i el 2007 són els únics en què no hi ha hagut canvis en la plantilla. Ni Davis i Zizic (2005), Cota, Sato i Bourousis (2006) i Gary Neal (2008) van servir per canviar el rumb.
A 50 milions.
LES DADES
Vuit amb contracte però dos (Ilyasova i Andersen) poden marxar
Un cop acabada la temporada és moment de fer les accions necessàries per configurar la plantilla que defensarà el títol. Joan Creus fa temps que hi treballa. Dels jugadors que han acabat, vuit tenen contracte. Són el base Víctor Sada –li resten tres anys–, els escortes Joan Carles Navarro (4) i Roger Grimau (1+1), l'aler Lubos Barton (2), els alers pivot Jordi Trias (2) i Ersan Ilyasova (1+1) i els pivots David Andersen (2) i Fran Vázquez (1+1). Ilyasova i Andersen, però, tenen la potestat de tallar el seu contracte per anar a l'NBA amb el previ abonament d'una indemnització, fet que passarà amb el turc (Bucks) però difícilment amb el danès. Jaka Lakovic acaba contracte, mentre que sobre Andre Barrett i Gianluca Basile el Barça té l'opció de renovació que no farà efectiva amb el base i que difícilment durà a terme amb l'italià. Daniel Santiago també acaba contracte.
El futur passa, doncs, per trobar dos interiors, un aler o dos –Dedovic és ACB però no se sap si al Barça; i Barton estarà lesionat fins al 2010– i un base –amb Roger i Navarro no en calen tres–. I s'haurà d'aclarir el futur de Jordi Trias, que no compta per a Pascual, i el retorn després de la cessió al Cajasol de Xavi Rey.
