Cent cites desequilibrant
Albert Virgili va complir diumenge contra el Vilanova el centenar de partits amb la Pobla de Mafumet i ho va celebrar amb el gol de la victòria, el número 63 amb la samarreta grana
«La Pobla és com una família i m'hi trobo com a casa des del primer dia», afirma el davanter Albert Virgili. Segurament per això va tornar al filial del Nàstic enguany en el mercat d'hivern, després de refusar propostes d'equips de categories superiors i, segurament per això, diumenge va complir el seu partit número 100 amb la samarreta grana. El davanter, a més, ha fet una aportació clau en l'ascens i la consolidació de l'equip a tercera divisió. En les tres temporades i mitja que ha militat en la Pobla ha fet 63 gols –l'últim, el dia que va complir el partit número cent–, amb una mitjana molt prolífica: 0,63 gols per duel.
«Estic molt satisfet amb aquestes xifres, perquè quan fitxes per un nou club ni t'esperes fer tants gols ni estar-hi tant de temps», explica Virgili, que creu que la confiança que l'entitat i l'entrenador han tingut en ell ha estat clau, «sobretot durant la lesió» que es va fer més de dos anys i el va tenir nou mesos apartat dels terrenys de joc. És per tot això que aquest hivern va tornar. «Quan em va trucar la Pobla, l'equip estava en una situació delicada», explica el del Catllar, que afegeix: «Vaig decidir que havia de col·laborar en la seva recuperació, independentment de les altres ofertes.»
Va costar, però hi ha tornat.
Amb l'objectiu assolit i a un sol partit que finalitzi la campanya, Virgili ja pensa en el seu futur. És molt probable que, un cop més, algun equip de segona B s'hi interessi. Tot i això, el futbolista grana té molt clar que la seva prioritat és la Pobla. «Abans d'escoltar cap oferta parlaré amb el president i la directiva per saber quines són les seves intencions, ja que la meva intenció és quedar-me aquí», afirma Virgili.
Continuï un any més o no, el davanter ha estat aquest temps un dels homes més experimentats de l'equip. És per això que en una plantilla tan jove com la del filial del Nàstic la seva funció, més enllà de marcar gols, és també pedagògica. «Els tres o quatre veterans tenim el paper de guiar els nois més joves», ja que arriben jugadors del juvenil del Nàstic i hem d'asserenar els seus ànims i marcar-los un camí», conclou el golejador.
