El Palamós puja a 3a gràcies a l'ascens de l'Espanyol B
Futbol. La federació espanyola va donar una plaça a segona B al filial de l'Espanyol, una decisió que va beneficiar el Palamós, que puja, i el Peralada i l'Anglès, que eviten el descens
La federació espanyola va determinar que els filials de l'Espanyol, del Llevant, del Real Madrid i del Racing de Santander, a més de l'Avilés, fossin els cinc equips que cobrissin les vacants a segona B per impagament que van deixar el Badajoz, el Palència, el Ceuta –fa quatre anys es va jugar l'ascens a la LFP amb el Girona–, el Puertollano i el Dénia. I l'ascens administratiu de l'Espanyol B va ser com una loteria per al Palamós, que també va aconseguir pujar de retruc. Els palamosins, que s'havien quedat amb la mel a la boca en la lliga de primera catalana, jugaran en la mateixa categoria que el Figueres (campió) i el Vilassar (sotscampió), els dos equips que el van superar en la lluita per l'ascens sobre el terreny de joc. I no va ser l'únic beneficiat de la decisió d'ahir, ja que el Peralada (descendit a 2 catalana) i l'Anglès (a 3a catalana) van evitar la caiguda i es mantindran a 1a i 2a catalana respectivament.
Alegria retardada
Al Palamós se li va escapar l'ascens en el tram final de la lliga regular –va acabar tercer– i tampoc va poder celebrar el retorn a tercera divisió durant la fase d'ascens a segona B dels equips catalans. Necessitava que en pugessin dos i només el Prat va assolir l'objectiu. El Manlleu (eliminat pel Binissalem) i precisament l'Espanyol B (KO a mans de l'Extremadura) van quedar frustrats. I no hauria servit de res un èxit de la Pobla de Mafumet, que no podia pujar a segona B perquè hi havia baixat el seu primer equip (el Nàstic).
L'ascens dels palamosins ha arribat absolutament fora de competició, als despatxos. I ha estat gràcies al fet que la federació espanyola ha determinat que un dels cinc equips que cobrissin les vacants a segona B fos l'Espanyol B (va dipositar 190.000 euros a la FEF per la plaça). També l'havien demanat el Celta B, l'UCAM de Múrcia, l'UD Badajoz, l'Alzira i l'Estepona.
Una vegada es va saber, anit, que el filial de l'Espanyol era un dels cinc beneficiats, l'alegria a Palamós va ser automàtica, perquè el club baixempordanès ja sabia per boca de la federació catalana que els pertocava la plaça vacant a tercera. Com també sabien el Peralada i l'Anglès que evitarien el descens.
Amb calma
La carambola del retorn a tercera, al marge d'una gran alegria, no alterarà els plantejaments del Palamós, que ja havia deixat clar que res del que passés significaria un gir a l'hora d'enfocar el curs 2012/13 pel que fa a la confecció de la plantilla, amb Edu Urdiales al capdavant. Si hagués continuat a 1a catalana, els palamosins haurien sortit amb l'objectiu de l'ascens. Amb l'equip ara ja a tercera divisió, l'única cosa que variarà és que s'hi buscarà la consolidació.
El Palamós no transitava més avall de tercera divisió des de feia 26 temporades, des que el curs 1986/87 va assolir el títol de preferent i l'ascens a tercera. Des d'aleshores sempre s'ha mogut per tercera divisió (14 temporades), segona B (4) i el que ha estat el seu sostre, la segona A (6 cursos, entre el 1989/90 i el 1994/95). Precisament, el descens de divisió de plata va anar acompanyat d'un altre descens administratiu, raó per la qual aquesta temporada els palamosins van baixar directament de segona A a tercera divisió.
La segona B, coixa?
Amb els ascensos de l'Espanyol B i del Llevant B (i només el descens del Dénia), la suma d'equips catalans, valencians i balears ja no quadra. Surt 21. Una opció és que l'Espanyol B –ha manifestat que li seria igual un canvi de grup– passi a un altre grup, però per una qüestió geogràfica la federació també li ho podria proposar al Lleida. I no s'ha de descartar un descens de l'Oriola si el club alacantí no presenta l'aval.
