Futbol català

TONI MORAL

MIGCAMPISTA DEL GIRONA FC

“La il·lusió per pujar està intacta”

Una alineació indeguda de Toni Moral va fer ajornar fins a l'última jornada un ascens que el Celta 2004/05 ja havia celebrat

“No sé on, però el Vila-real pot fallar”, diu el jugador, que també confia en la fase d'ascens

Toni Moral persegueix el que seria el seu segon ascens a primera. L'anterior, amb el Celta 2004/05 [l'entrenava Fernando Vázquez i en aquella plantilla també hi havia Jandro], el va haver de celebrar dos cops després que el comitè de competició li donés per perdut el partit que va significar l'ascens al camp del Xerez (1-3), per una alineació indeguda, precisament del mateix Toni Moral.

Van celebrar un ascens que uns dies més tard va quedar sense efecte. Expliqui-ho...
Aquell any vaig començar amb el filial del Celta, però els últims partits, crec que eren vuit, vaig començar a participar en el primer equip. Aleshores, però, hi havia una norma que deia que per poder acabar jugant amb el primer equip havies d'haver jugat amb anterioritat un nombre determinat de partits [10], cosa que jo no havia fet. El club no es va adonar que incomplia la normativa, però alguns dels nostres rivals directes, sí. Van presentar un recurs i ens van treure tres punts que en el seu dia ens havien servit per pujar.
Se'n recorda, de qui va impugnar el partit?
El Recreativo, l'Alavés i el Cadis, que estaven lluitant amb nosaltres per l'ascens. Reclamaven dues alineacions indegudes, però la primera [Celta-Terrassa, 2-1] perquè estava fora de termini. Vam acabar perdent el partit contra el Xerez (3-0) i tot el que havíem celebrat no va servir de res. L'endemà de pujar, mig Vigo havia sortit al carrer en una festassa impressionant, com es podia esperar. Imagina't la cara que ens va quedar quan ens van treure aquell triomf. Quedaven dos partits i ens calia una victòria. Per sort ho vam fer.
A la primera?
No. La setmana següent rebíem l'Eibar, que també aspirava a l'ascens. Balaídos es va omplir amb un ambient espectacular, però aquell partit el vam acabar perdent. Vam quedar en una situació límit, perquè només quedava un partit.
I no van fallar...
Vam guanyar a Lleida per 0-2 i vam garantir l'ascens [com a segons, amb els mateixos punts que el Cadis i l'Alavés, que també van pujar]. La segona festa sí que va ser la definitiva.
Ho devia passar malament...
I tant! Sobretot perquè els últims partits no els vaig poder jugar per no tornar a incórrer en una alineació indeguda. I perquè des de la grada ho vaig viure amb molta tensió.
Li estaven sortint bé les coses?
Sí. Havia marcat un gol. I el dia de l'ascens frustrat també vaig donar una assistència.
A Girona, ara la cosa s'ha complicat per poder pujar directament?
En comparació amb com ho teníem fa dues setmanes, lògicament sí. Però mantenim possibilitats matemàtiques i ho intentarem. I si no, doncs a mentalitzar-nos que hi ha una fase d'ascens que també et dona possibilitats de pujar de categoria.
La fase d'ascens sembla ara un segon plat, quan en realitat és un èxit rotund, no?
Sí. Les coses depenen molt de l'òptica amb què les miris. Ens havíem il·lusionat molt amb l'ascens directe, i encara ho estem. Però jo sóc dels que pensen que si no s'acaba segon hi ha una oportunitat que només tindrem quatre equips. Un luxe.
Al bàsquet, qui força la pròrroga és qui sol acabar guanyant el partit. En les eliminatòries d'ascens, l'últim a colar-se és el més ben armat anímicament?
No ho sé, espero que no. L'única cosa que puc garantir és que si ens toca jugar la fase d'ascens la nostra il·lusió serà màxima.
Serien 46 partits. Una marató.
Per si amb 42 no n'hi havia prou, però és el que hi ha...
Per fi han engrescat Montilivi. Ha costat molt?
És normal. La repercussió que té un ascens a primera és brutal, ja no només per a l'equip, sinó també per a la ciutat. Lògicament això es nota. Per a nosaltres és una alegria poder haver emocionat tant la gent.
El Vila-real, a part d'estar fort, té un bon calendari. El veu fallant a algun lloc?
Pot fallar. No sé on, però en qualsevol dels partits que li queden pot tenir una relliscada. Intentarem aprofitar-la.
És possible el 9 de 9?
També. Hem d'anar partit a partit. Primer aquesta setmana i després ja pensarem en Almeria. És un camp complicat, però també hi tindrem possibilitats.
Arriben justets de benzina, amb tantes lesions?
No. De lesions n'hi ha hagut tot l'any, i potser quan més n'hem patit i menys efectius ha tingut el mister és quan més punts ha sumat l'equip. Ara la gent s'està recuperant. Crec que arribarem al final en bon moment.
No cal agafar la calculadora?
Ens hem d'oblidar de fer càbales i números. Hem de fer la nostra feina. Si ens despistem ens desviarem de l'objectiu. No serveix de res pensar en el que han de fer els altres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una pandèmia silenciosa

 

Final de bogeria i tortura

BADALONA
 
 

El Vic Riuprimer, a semifinals

barcelona
 

El Barça surt líder de Belgrad

barcelona / belgrad
 

Esportivament satisfets

Girona
 

Pina afina la punteria

BARCELONA
 

Un ajornament de 21 hores

GIRONA