Aquest camp era una ruïna
Montilivi queia a trossos quan el Girona va pujar a segona A, però les obres fetes han permès que ara tingui un aspecte endreçat
La capacitat s'hauriad'augmentar a 15.000 seients si l'equip puja i es manté a primera
Montilivi ja no és, ni de bon tros, aquell estadi vell i ronyós que gairebé queia a trossos. Des de l'ascens del Girona a la segona divisió A, al final de la temporada 2007/2008, s'ha reformat de manera gairebé integral fins a lluir la imatge endreçada i polida de l'actualitat. Potser l'actuació més vistosa que s'hi ha fet és la construcció de la graderia de preferent, que fins llavors era un terraplè que el club va tapar amb una lona per dissimular l'estat de degradació de l'estadi.
Les obres fetes a Montilivi han permès que el club compleixi la normativa de la Lliga de Futbol Professional (LFP). Això significa que, en cas d'ascens a la primera divisió, no caldria fer-hi cap reforma obligatòria. El president del Girona, Joaquim Boadas, explica que, com a molt, es plantejaria fer-hi algunes millores puntuals, sempre que el pressupost ho permetés, és clar. Els maldecaps vindrien en una hipotètica segona temporada a primera. Llavors caldria, sisplau per força, ampliar la capacitat de l'estadi dels 9.500 espectadors actuals als 15.000 que exigeix la LFP (un terç més).
Reformes a dojo
Quan l'equip va aconseguir l'ascens a la segona divisió A, l'estadi de Montilivi era poc més que una ruïna. La graderia de preferent s'havia esfondrat el 1996. Les que quedaven dretes, com ara les dels gols, estaven en un estat de degradació molt alt i només la de tribuna tenia seients. L'Ajuntament de Girona, propietari de la infraestructura, va encarregar les obres de millora per complir la normativa. Els treballs, sufragats amb els diners del pla E de Zapatero, van durar tot l'estiu del 2008 i, un cop acabats, l'estadi tenia una graderia amb capacitat per a 7.100 persones (totes assegudes). A més, es van remodelar les banquetes, es van ampliar els accessos (de tres a set), es va reformar la zona de premsa, es va tancar el perímetre de l'estadi i es van habilitar dues sales per fer els controls antidopatge, entre altres adequacions. No es va poder fer front, però, a la reforma de la graderia preferent, que es va demorar fins al maig del 2010. A partir de llavors, amb l'anella completa, l'estadi va passar a tenir una capacitat per a 9.500 persones.
El 2010 la directiva actual va assumir amb els seus recursos (uns tres milions d'euros, segons informació facilitada pel club) la remodelació a fons de l'interior de l'estadi per tal de tenir els serveis propis d'un club professional. Es van reformar les àrees administrativa i comercial, l'àrea esportiva i l'àrea del consell i la direcció general. També es va fer un gimnàs nou i una sala de musculació. Fint i tot al túnel de vestidors se li va fer un rentat de cara. A l'exterior de l'estadi es va actuar a la llotja, que no s'havia tocat després de l'ascens, i es va connectar amb una nova sala VIP. També es va millorar la seguretat amb un sistema d'alarma amb càmeres que es poden visualitzar des de les oficines.
El que no va poder fructificar van ser les sales d'hidroteràpia i rehabilitació, amb piscines i jacuzzis, que havien d'estar connectades amb els vestidors. Tampoc no serà possible dur a terme el projecte de centre d'oci al davant de l'estadi, que el club es plantejava amb l'objectiu d'assolir ingressos. L'Ajuntament de Girona, però, descarta la possibilitat de requalificar la zona, ja que està ocupada pels boscos protegits de Palau.
L'única reforma obligatòria que necessita Montilivi és la substitució de la coberta d'uralita, que ja s'hauria d'haver fet. El club va encarregar fa dos anys un estudi per a la instal·lació d'una coberta fotovoltaica, però és l'Ajuntament, com a propietari, qui l'ha de substituir per la llei que prohibeix l'amiant –pot provocar malalties pulmonars– en recintes oberts d'accés públic.
