Impotència i ràbia
L'àrbitre escatima al Girona una acció de penal i expulsió (50', amb 1-1) que l'hauria mantingut viu en la lluita per l'ascens directe
L'equip de Rubi tindrà el factor camp a favor en la primera eliminatòria i espera rival
Finalment va sortir creu i el Girona no podrà arribar a l'última jornada de lliga amb possibilitats d'ascens directe a primera divisió. Ho va intentar fins l'extenuació i va patir també pel camí una punyalada de l'àrbitre Ocón Arráiz (el penal sobre Acuña, i l'expulsió deTrujillo, amb 1-1, 50', va ser com una catedral), però l'Almeria es va acabar imposant gràcies a la inspiració Charles. El pitxitxi, autor dels dos gols locals, va fer el 2-1 (88') quan el Girona buscava a la desesperada l'1-2 que l'hauria mantingut en la lluita per pujar directe perquè l'empat no li servia (el Vila-real va fer els deures al Miniestadi). El segon lloc se'l jugaran els andalusos i els de la Plana, dos gegants que ahir van respirar més que mai d'espolsar-se de sobre els de Rubi, que ja tenen garantida la quarta plaça i el factor camp a favor en la primera eliminatòria. Serà fàcil –molt fàcil– canviar el xip perquè el premi és el màxim, però caldrà un esforç addicional de quatre partits per tocar el cel. De la plantilla i de tots els gironins. Des d'avui, el Girona té deu dies mal comptats per preparar l'assalt a l'elit del futbol.
El Girona va acabar molt tocat anímicament perquè la jugada d'Acuña és de les que clamen al cel i hauria estat el punt d'inflexió que necessitava el Girona i qui sap si el cop de gràcia cap a l'Almeria. El paraguaià va acabar amb els tacs marcats de Trujillo en una acció indiscutible i que hauria de significar el congelador perpetu per al col·legiat. Era difícil no haver-ho vist, però molt pitjor deu ser tenir la consciència bruta. L'acció no va acabar amb el 2-1de l'Almeria de miracle en el següent contraatac. Ja hauria estat massa.
Mal inici, per variar
El dia que el Girona necessitava jugar més amb el temps i amb els nervis del rival va concedir el gol més ràpid de la temporada. I d'una manera ben absurda, perquè tothom coneix la fiabilitat de l'Almeria per la banda i l'instint assassí del seu pitxitxi. Doncs resulta que Cristian va trobar una autopista per l'esquerra i Charles va poder controlar la pilota a dins l'àrea i preparar-se el xut. Una garrotada que va fer que el Girona anés de seguida a remolc i que va trencar el guió de Rubi. I tampoc no va ser una bona manera de carregar de confiança els centrals en particular ni la defensa en general.
Obligats a fer un pas més, el Girona va mirar de recompondre's. Ho va fer mica en mica. És cert que l'Almeria, amb un gol al sarró, va deixar que els de Rubi maneguessin la pilota al mig del camp per intentar sorprendre'ls amb algun robatori de pilota i molta velocitat i verticalitat. Com a mínim, l'1-0 va servir per apagar la fogositat local. I un cop quasi tan dur com el gol de l'Almeria va ser el que va fallar Acuña, tot sol a dins l'àrea petita. Per sort, el Girona i el paraguaià es van refer en la següent acció, en què el davanter va fer una rematada imperial amb el cap per clavar l'1-1.
Alarmats, els locals van accelerar i van sotmetre la defensa del Girona a una alta exigència amb centrades a l'àrea des de les bandes. Moisés i Chus es van anar carregant de confiança. Els gironins tornaven a estar a dins el guió en el descans, exactament igual que feia 15 dies al Madrigal. Feia pinta que la segona part també es faria llarga, però en canvi va ser molt curta perquè tot es va acabar amb la covardia d'Ocón Arráiz, que no va tenir cap vergonya per posar-se al costat del fort i tallar les ales al dèbil.
ALMERIA2
GIRONA1
