Improperis al bar

Si a l'estadi de Montilivi hi ha els gols, la zona de preferent (en què el sol de cares és l'únic inconvenient) i la tribuna, al bar també hi ha categories. Hi ha el tamboret a tocar de la barra, la cadira a una certa distància de la pantalla i es pot seguir si es vol (o no hi ha més remei) el partit a peu dret. Ahir al bar Bon Ibèric del barri de Sant Narcís, una setantena de persones van seguir per televisió l'Almeria-Girona de la penúltima jornada de lliga. Més de la meitat dels clients duien una samarreta o els colors identificatius del Girona. Com a l'estadi, hi va haver càntics, aplaudiments i insults.

Per gentilesa del president de la Penya Immortal Girona, Pepe Sierra, un servidor va tenir la sort de seguir el partit assegut en una cadira, a prop d'una taula. El bar és la seu de la Penya des del 2008 i ahir l'amo i els dependents del local no van parar de servir begudes, sobretot cervesa. Els més habituals van explicar que ahir era el dia de la temporada amb més gent. El partit era de pagament i calia moure's del sofà de casa per seguir el Girona.

Hi va haver ambient, molt d'ambient, sobretot en el primer temps. Tot i el gol inicial dels andalusos, el Girona es va sobreposar i va fer passar una bona estona a la seva parròquia. Calia arribar amb temps per aconseguir una bona localitat. Els del tamboret no tenien problemes de visibilitat, però els asseguts o els que estaven drets depenien que no passés ningú just davant seu quan, per exemple, Acuña va aconseguir l'empat. Eren gairebé dos quarts de set de la tarda i l'esclat d'eufòria va ser espectacular. Els crits de “Sí, se puede” van ser freqüents.

Els aficionats del Girona van creure possible tocar el cel amb les mans (aconseguir la segona plaça i l'ascens directe) perquè en aquell moment el Barça B empatava a zero amb el Vila-real i els jugadors i el seu gran entrenador, Joan Francesc Ferrer Rubi, havien posat la por al cos a un exequip de primera com l'Almeria de Charles i Soriano. La segona plaça era possible, tot i l'ensurt descomunal d'un xut de Corona al travesser. Abans del descans, el suflé va rebaixar-se amb el 0-1 del Vila-real. I van començar a aparèixer els desconfiats, els incrèduls... Eren aquells que no creien que el filial del Barça pogués puntuar contra el submarí groc. No els faltaria raó més tard.

En el descans, res millor que anar al lavabo, a fumar o a observar les banderes i les samarretes que decoren les parets del bar Bon Ibèric, al carrer Pamplona de Girona. La Penya Immortal, amb una vuitantena de socis, té bones relacions amb seguidors d'altres equips. La majoria dels seus membres volien que se salvés l'Osca pels bons lligams que han fet amb la seva possible. No serà possible. Mentre el Mirandés, l'Osca o el Racing intentaven salvar-se, el Girona se les havia amb el Vila-real, l'Almeria, l'Alcorcón i Las Palmas. Quin canvi respecte a l'any passat!

La segona part va ser menys intensa... al bar. Després de l'empat del paraguaià Acuña, els decibels només van tornar a pujar en una ocasió, cap a les set i cinc minuts de la tarda: amb l'escandalós penal no xiulat de Trujillo al davanter del Girona. Acuña va acabar lesionat i, en canvi, el defensa de l'Almeria es va fer un panxó de riure. El penal, claríssim, es veia si estaves dret, assegut o recolzat a la barra. Els insults i els improperis van ressonar al carrer Pamplona. “Corrupción en la federación”, es va sentir al bar. “No volen que pugi el Girona”, deia un aficionat.

Entre l'error de l'àrbitre, Ocón Arráiz, i els gols del Vila-real al Miniestadi, l'última mitja hora al bar va ser molt descafeïnada. Hi havia debat sobre el que hauria passat, per exemple si Jandro no s'hagués perdut els dos últims mesos de lliga o si el Barça B s'hagués esforçat una mica més en el seu partit –0-3 contra el Vila-real–. L'equip de Montilivi, aplaudit al final del partit, ja pensa en el play-off i en el primer rival. Era el moment que Rubi parlava amb l'entrenador local, Javi Gracia, i un periodista de Canal+1 entrevista en directe el davanter del Girona Javi Acuña: “L'àrbitre no ha tingut ous per xiular el penal.” No hi ha res més a dir.