Una ajuda a l'ombra
Una vintena de joves col·laboren amb el Girona els dies de partit per garantir l'accés de l'afició i que tot funcioni
El club va firmar un vincle amb la UdG per crear una assignatura específica
Cada dia que el Girona juga com a local a Montilivi, el club blanc-i-vermell engega una maquinària complexa per assegurar la comoditat de cada un dels espectadors que visiten el camp. El dia de partit, el club no només obre amb clau les portes d'accés i espera els aficionats que vindran a animar els jugadors amb l'objectiu d'aconseguir una altra victòria. Tot ha d'estar net i polit; la seguretat contractada, a lloc; les ambulàncies, a punt; els Mossos d'Esquadra, citats, i un llarg etcètera d'accions i persones necessàries per garantir la seguretat i el benestar de tothom. Entre aquest ventall de persones que desenvolupen una tasca en un dia de partit, a més dels treballadors del club, hi ha els voluntaris, una peça clau que viu a l'ombra però que esdevé necessària en tots els àmbits.
El funcionament legal
El Girona, com a societat i club de futbol, no pot tenir voluntariat al seu poder. Per això, es va crear l'Associació de Voluntaris del Girona Futbol Club, amb els corresponents estatuts, organigrama i la regularització necessària per legalitzar la seva funció dins l'entitat gironina. Joana Egea, cap de l'àrea social del club, és la ideòloga i responsable del mètode. Des que va entrar al club el 2005, el Girona ha augmentat la seva participació en escoles de la comarca amb diverses accions dirigides al públic jove; a més, la immersió en accions socials s'ha multiplicat gràcies a la col·laboració amb grups de discapacitats, visites programades a l'estadi de Montilivi o altres esdeveniments que han acostat el club a diversos sectors de la ciutat.
L'Associació de Voluntaris del Girona té com a president Albert Reyné, que actua com una prolongació de Joana Egea i ajuda en les tasques d'organització dels seus companys els dies de partit. El club gironí va firmar un conveni de col·laboració amb la Universitat de Girona per crear l'assignatura de “voluntari del Girona”. A través d'aquesta, els alumnes de la UdG que s'hi matriculen i que assisteixen com a mínim a una quinzena d'actes organitzats pel club –normalment solen ser partits o desplaçaments–, automàticament aconsegueixen dos crèdits de lliure elecció, necessaris per complementar la llicenciatura i assolir el títol. D'aquesta manera, el voluntariat que hi acudeix els dies de partits i ofereix la seva ajuda obté a canvi el premi: “La majoria dels voluntaris que tenim vénen de la universitat. Si a alguns d'ells no els agrada el futbol, al final de la temporada s'hi acaben aficionant i se senten partícips del projecte”, explica Joana Egea, que hi afegeix: “Els voluntaris són l'essència del club i ho encarnen tot, ja que normalment són aficionats de l'equip i, a més, ens ajuden.” El vincle creat amb la UdG permet que hi hagi un benefici, no econòmic, per a les dues parts implicades, que al final de la temporada estan agraïdes dels serveis prestats, sempre necessaris.
Un dia de partit
La vintena de voluntaris que presten els serveis al Girona són citats una hora i mitja abans que comenci el partit a Montilivi. El club reparteix un brífing i, en un espai de temps d'entre 15 i 20 minuts, dictaminen les tasques que cada persona desenvoluparà. Després de repartir les feines, aclarir dubtes i respondre a preguntes, tots els voluntaris es dirigeixen al seu lloc de treball i esperen que s'obrin les portes de l'estadi: “Quan estem a punt d'obrir les portes, tothom ja sap el que ha de fer, és una premissa indispensable”, explica Egea. Les tasques més habituals que han de fer els joves voluntaris són repartir paperetes informatives als accessos a Montilivi, obtenir donatius de les rifes per a fins benèfics, ajudar en l'organització dels aplegapilotes, donar suport al jardiner en la reparació de l'herba i, sobretot, atendre el públic pels dubtes que sorgeixen. Feines a l'ombra poc valorades però agraïdes.