El recurs més fàcil

CANVIS A LES BANQUETES. Després de més d'un terç de fase regular, només hi ha hagut dos equips que han apostat pel recurs de canviar d'entrenador. L'Ourense i el Càceres han cregut convenient fer aquest pas per mirar de canviar la dinàmica de l'equip. Tots dos estaven a una victòria del play-out i, sobretot els extremenys, segur que tenen les expectatives posades molt més amunt. Els més ben parats han estat els gallecs, que, des de l'arribada de Paco García a la banqueta, han aconseguit guanyar quatre dels últims cinc partits i posar-se amb un balanç de 6-6, el mateix que el novè (La Laguna), el que marca el tall per al play-off. Per la seva banda, el Càceres va fitxar Gustavo Aranzana fa quatre jornades i, malgrat que només ha guanyat dos partits, sembla que en l'equip hi ha sensacions diferents, ja que ha recuperat per a la causa Michael Naymick, MVP fa dues jornades i, sobretot, un dels fitxatges estel·lars, l'escorta Francis Sánchez, que ha passat de fer 9,8 punts en els primers vuit partits a 15,7 en els quatre últims, amb Aranzana.

A cap dels dos els ha sortit bé apostar per entrenadors amb poca experiència en la LEB Or –Javi Muñoz debutava en la categoria amb l'Ourense i Piti Hurtado repetia a Càceres després d'estrenar-se en la LEB Or la temporada passada– i han optat per tècnics contrastats. L'aposta per entrenadors poc experimentats no ha de sortir malament necessàriament. Un clar exemple és Borja Comenge, tècnic del Sant Josep. En tot cas, si la cosa no va bé, gairebé sempre l'experiència juga un paper clau a l'hora de triar nou tècnic i tractar d'invertir la situació.

Donat que els canvis d'entrenador solen produir-se sempre quan la cosa no funciona, és probable que aquests no siguin els últims que hi hagi durant la temporada. Sempre que, és clar, els pressupostos ho permetin.

SALVA ARCO. Fa unes setmanes comentàvem com de difícil li seria, a Iván Corrales, recuperar el nivell de joc després d'estar nou mesos sense jugar. De mica en mica ha anat agafant el ritme de competició i, malgrat que els números disten força dels del curs passat, ha tingut bones actuacions. Un cas similar, quant al temps de baixa, és el de Salva Arco. Es va lesionar greument el febrer passat i no va trobar equip fins a final d'agost –durant l'estiu va estar entrenant-se amb el Navàs (EBA) i amb el Manresa (ACB)–, quan va fitxar per l'Ourense. Però després de set mesos sense jugar, Arco està fent la seva millor temporada en la LEB Or i és la referència ofensiva del seu equip a banda del màxim anotador amb 13,8 punts per partit.

La diferència bàsica entre els dos casos és l'edat. Corrales té 35 anys, mentre que Arco és molt més jove: en té 25. I, tot i que tant el base com l'aler, s'han recuperat bé de les lesions, l'edat és un factor determinant a l'hora de recuperar el ritme de la competició, les bones sensacions o el to físic, entre altres coses.