Tots els camins duien al clàssic Barça-Madrid en la final

El Regal Barça va passar comptes amb el València, que li havia aixafat la guitarra a la Fonteta en la lliga, i va passar a la final de la copa amb absoluta autoritat, evidenciant, per si no havia quedat clar, que és el gran aspirant al primer títol de l'any. Això sí, amb el permís del Madrid, amb qui disputarà la final que gairebé preveien tots els guions previs a la cita de Bilbao. Els blaugrana i els blancs tenen, de llarg, els pressupostos més alts de la lliga i les nòmines més extenses, i en una copa sense sorpresa avui (19.00 h, TV3) es jugaran la victòria en una final que, curiosament, repetirà el duel de fa tres anys a Màlaga, en què els blaugrana van aconseguir el darrer títol de copa en imposar-se als blancs (69-53).

Tot i que el València, durant 27 minuts, va poder aguantar el tipus i que el partit, en alguns moments, va ser travat i de poc encert –un escenari poc favorable als interessos dels blaugrana–, l'equip de Xavi Pascual no va trontollar en cap moment i va fer bons els pronòstics. I això que no va tenir el dia en els llançaments de triple (4/21) i que Navarro tampoc va oferir la seva millor versió (10 punts però 2/10 tirs de camp), fruit de les defenses enganxoses en una copa en què els àrbitres estan deixant fer. La fortalesa blaugrana, però, té moltes vessants en una plantilla tan extensa com la de Xavi Pascual, i aquest cop van ser els homes interiors, amb un Fran Vázquez excels al capdavant (16 punts, 6 rebots i 19 de valoració), els que van tallar el bacallà. Fins a 12 rebots més va agafar el Barça (40 a 28, amb 15 d'ofensius), i en aquest escenari, i amb un València també negat des de fora (3/20 triples), era qüestió de temps que el conjunt de Xavi Pascual traduís la seva superioritat en el resultat. En part li va costar perquè Nielsen, el millor dels valencians (19 punts), va obrir una via d'aigua en la sempre sòlida defensa blaugrana. Però quan aquesta via es va anar tancant i la defensa del Barça va funcionar a ple rendiment, els valencians es van haver de rendir a l'evidència. A més, els de Spahija es van quedar sense benzina davant de l'exigència física que plantegen sempre els blaugrana i, quan a tot plegat s'hi va afegir la clarividència de Ricky, el final no podia ser cap altre que el triomf. Desaparegut en el primer temps, ja que havia comès dues faltes en els primers tres minuts, l'exbase de la Penya va aparèixer en el tram final (14 punts i 4 assistències) per apoderar-se del partit.