BÀSQUET / FINAL A QUATRE DE L'EUROLLIGA
Moment de passar comptes
El Regal Barça se la juga a París, on dos cops va quedar amb la mel a la boca
Els blaugrana també tenen una espina clavada amb el CSKA, el rival a semifinals
Els russos, que juguen la vuitena final a 4 seguida, botxins a Praga i Berlín
L'Olympiacòs també repeteix, torna el Partizan i hi falta el campió
París, la ciutat de la llum, no porta gaires bons records al Barça. Els blaugrana hi van jugar la final del 1991 i del 1996, i en les dues ocasions van haver de tastar el gust amarg de la derrota. Primer, contra l'imbatible Pop 84 de Split –l'antiga Jugoplastika– i després, contra el Panathinaikòs, en una final d'infaust record, amb l'error arbitral que va donar validesa al tap il·legal de Vrankovic a Montero. La vida, però, dóna noves oportunitats, i el Barça en tindrà una tercera per passar comptes no només amb París, sinó amb el que ha estat el seu botxí els últims anys. Com a Praga 2006 i a Berlín l'any passat, el Regal Barça es troba a semifinals de l'Eurolliga amb el CSKA de Moscou, un habitual a la cita –aquesta serà la seva vuitena final a quatre seguida– i que no s'ha vist afectat ni per la marxa d'Ettore Messina ni d'alguns dels seus jugadors, com ara Erazem Lorbek i Terence Morris, ara al Palau. Els russos, amb Evgeni Paixutin al capdavant, s'han tornat a plantar entre els quatre millors del continent, i intentaran deixar en no res la ferma candidatura d'un Barça que arriba a París amb unes credencials immillorables i amb tot per guanyar. També repetirà presència respecte de Berlín un dels gegants grecs, l'Olympiacòs, mentre que la novetat serà el retorn, dotze anys després, del Partizan. Els de Belgrad, rivals de l'Olympiacòs a semifinals, han estat la sorpresa del curs i han deixat la final a quatre de París sense el campió, el Panathinaikòs, que va quedar inesperadament a la cuneta en el Top 16, víctima precisament dels serbis, la teòrica ventafocs d'aquesta final four però molt perillós per l'absència de pressió. Per a ells ser a París ja és un premi. Per a altres, com el Barça i l'Olympiacòs, només val el títol. I tots dos són conscients dels perills de jugar-s'ho tot a una sola carta. A un sol partit.
Vells i nous arguments.
Més poderós.
La ventafocs?
L'Olympiacòs rivalitza amb el Barça en fons d'armari, però compte amb l'experiència del CSKA i el Partizan, que no té pressió
Només poden repetir Langdon i Papaloukas
L'absència del Panathinaikòs farà que ni Vasilis Spanoulis (MVP a Berlín l'any passat) ni Dimitris Diamantidis (MVP el 2007) ni Sarunas Jasikevicius (el 2005) puguin repetir com els més valuosos d'una final a quatre. Així, a París només Trajan Langdon (2008) i Teo Papaloukas (2006, quan militava en el CSKA) són els únics que poden aspirar a tornar a conquerir aquest guardó. Un fet, tenir-ne més d'un, del qual poden presumir Toni Kukoc (tres cops, el 1990, 1991 i 1993) i Dejan Bodiroga (2002 amb el Panathinaikòs i el 2003 amb el Barça). Juan Carlos Navarro, que ja va ser l'any passat MVP de l'Eurolliga, és un dels favorits en les travesses.
