BÀSQUET / NBA

Orlando no havia marxat

Els Magic, amb un joc i un encert extraordinaris, sumen el seu primer punt

El bàsquet coral local s'imposa a l'individual, exemplificat en Kobe

Pau Gasol, com en tota la final, dóna un nivell alt en defensa i en atac

Hi ha final. I n'hi haurà men­tre Rafer Als­ton tin­gui els minuts i el rol que exer­cia fins abans de començar la sèrie con­tra els Lakers. Després tindrà més o menys encert, però els Magic del ter­cer par­tit, amb ell diri­gint, són els que han tran­si­tat amb posat senyo­rial i galant per aquest play-off i són els únics que poden aspi­rar a l'anell.

Sense neces­si­tat d'osten­tar més enllà dels 6m70, Orlando va vèncer amb un joc i un encert extra­or­di­na­ris, per bé que l'equip der­ro­tat també hagués pogut gua­nyar. Uns Lakers que van sobre­viure a una pri­mera mei­tat impac­tant dels locals –24/32 en tirs de camp– gràcies a un pri­mer quart de dibui­xos ani­mats de Kobe. Després, però, amb l'escorta diluint-se en la con­cen­tració defen­siva de Pie­trus –sen­sa­ci­o­nal el francès, també en atac–, els grocs van viure gràcies a moments, a espur­nes de Gasol, Far­mar, Ariza i Odom. Però només ins­tants, una dis­con­tinuïtat insu­fi­ci­ent davant la constància dels cinc millors juga­dors de Stan van Gundy. Aquesta mati­nada hi ha el quart par­tit (03.00 h), i ni els uns ni els altres tenen motius per no creure que el tri­omf serà seu: els de Flo­rida perquè s'han retro­bat, i els cali­for­ni­ans perquè Kobe no hau­ria de tor­nar a sig­nar un 4/15 en tirs (amb 4/9 tirs lliu­res) en els tres últims quarts per segona vegada con­se­cu­tiva.

Cinc i el virtuós.

Com més minuts es juguen de la sèrie, més potent és la sen­sació que no se sap ni què ni qui, però que algú va robar el pri­mer par­tit als afi­ci­o­nats. Tot i això, si algú té capa­ci­tat per mini­mit­zar els efec­tes d'aquell no-par­tit són els matei­xos Magic. Fres­cos en atac, amb qua­li­tat i con­cep­tes meri­di­ans, els d'Orlando van tor­nar a ense­nyar que també tenen caràcter. Perquè després d'ano­tar 59 punts i fer macramé ofen­siu en la pri­mera mei­tat –17 assistències en 24 tirs de camp–, de sen­tir que no es pot fer gaire millor, però que el rival con­ti­nua sense per­dre't de vista, i amb la consciència que una der­rota és el final, l'equip sem­pre va tenir una res­posta més per ofe­rir –cada vegada millors ajus­ta­ments defen­sius– i va aca­bar gua­nyant en un final sense destí assig­nat.

I això que el pri­mer quart de Kobe, amb 17 punts (7/10 tirs), 4 assistències i 3+1 per postres (27-31) no era un bon senyal de res. La gene­ro­si­tat dels cinc homes en pista, sem­pre prac­ti­cat pels Magic, era una bona argu­men­tació con­tra el virtuós soli­tari i el pri­mer quart d'Als­ton, amb 11 punts, una excel·lent notícia per a tot­hom menys per als afi­ci­o­nats dels Lakers. Els de Phil Jack­son eren equi­li­brats en l'ano­tació –16 punts a la zona i 25 a fora dels pri­mers 41–, però la melo­dia local era celes­tial i impròpia d'un enfron­ta­ment d'aques­tes con­no­ta­ci­ons: després d'un 10/11 en tirs de dos en el pri­mer quart, Orlando es va que­dar a gust amb un 13/16 en tirs de camp en el segon –és en aques­tes coses que es veu la influència d'un home com Howard, amb només dos tirs de camp inten­tats en el pri­mer temps, però amb tots els ulls i el cos de Gasol per­ma­nent­ment fixats en ell–. En el des­cans, tot i això i la poca uti­lit­zació de Gasol en atac, els Lakers eren ben vius (59-54).

Desor­dre i emoció.

El des­con­trol que tan bé domina Als­ton va apo­de­rar-se del ter­cer quart i, tot i els intents de Phil Jack­son per atu­rar-ho i d'Ariza i Gasol per donar la raó al tècnic, en el desen­llaç de l'últim quart va fer la sen­sació que va ser aquí on s'havia ges­tat l'anul·lació de Kobe. Aque­lla dimissió men­tal que apa­reix sovint per recor­dar-nos que l'escorta dorm amb l'obsessió de gua­nyar un anell sense Sha­qui­lle al cos­tat. Els Magic podien tren­car el matx però no ho feien, i l'última entrega pro­me­tia tensió i suor de la bona (81-75).

En els últims minuts dels secun­da­ris Odom és qui va aga­far, com en el segon par­tit, la ini­ci­a­tiva groga, men­tre que per part dels Magic l'apor­tació pun­tual i rei­te­ra­tiva ara de l'un (Pie­trus), ara de l'altre (Lewis) i ara del de més enllà (Howard), feien la feina. Kobe va tor­nar a 7:13 de la fi, però sense que ell mirés el cèrcol van arri­bar els millors moments dels Lakers: 8/8 tirs per començar el quart i 97-95 a menys de cinc minuts. Igual­tat fins a 59 segons (104-102) i pas a les acci­ons defen­si­ves: Gasol col·loca un tap a Lewis, però Kobe, en un 2x2 cen­tral amb Pau, ense­nya la pilota i Howard l'hi pren. D'aquí, dos tirs lliu­res per a Pie­trus (106-102), pre­ci­pi­tació inne­cessària de Bryant amb un tri­ple i, tot i els qua­tre rebots d'atac de Los Ange­les en els últims 28 segons, tirs en mala posició i recom­pensa a l'excel·lent posada en escena i exe­cució dels Magic. Que sí, que són aquí.


MAGIC

108 (1)

LAKERS

104 (2)

ORLANDO MAGIC:

Als­ton (20), Lee (4), Türko­glu (18), Lewis (21) i Howard (21) –cinc ini­cial–; Pie­trus (18), Nel­son (2), Bat­tie (4) i Gor­tat.

35/50 de dos, 5/14 (Lewis (3), Als­ton i Türko­glu), 23/30 tirs lliu­res i 29 rebots (Howard, 14) i 23 assistències (Türko­glu, 7).

LOS ANGE­LES LAKERS:

Fis­her (9), Bryant (31), Ariza (13), Gasol (23) i Bynum (4) –cinc ini­cial–; Odom (11), Far­mar (11), Wal­ton (2), Vuja­cic i Mbenga.

32/55 de dos, 8/23 tri­ples (Bryant (4), Ariza (2), Fis­her i Far­mar), 16/26 tirs lliu­res, 27 rebots (Ariza, 7) i 16 assistències (Bryant, 8).

PAR­CI­ALS:

27-31, 32-23 (59-54); 22-21 (8175) i 27-29 (108-104).

Dos rècords dels Magic

El bon joc i l'encert vist en aquest partit per part dels Magic no quedarà només en la memòria. També en els llibres, com a mínim durant un temps. Així, el 24/32 (75%) en tirs de camp de l'equip d'Orlando en la primera meitat és el millor percentatge en un primer temps de play-off en tota la història de l'NBA. I, el 40/64 en tirs totals del final del partit, un 62,5%, l'encert més gran acumulat mai per un equip en un partit d'una final. I és que tots els jugadors que van anotar van acabar, com a mínim, amb un 50%.

I al setè partit, el primer triomf

Sis derrotes en un enfrontament de final han hagut de passar abans que els Magic no guanyessin el seu primer partit. En la final del 1995 contra els Rockets, en què van arribar a la cita després de superar Indiana en la final de l'est (4-3) i amb Shaquille i Anfernee Hardaway de combo mortal, els de Houston no van donar cap opció als d'Orlando, que tot i això van poder guanyar el primer i el tercer partit: 118-120, 106-117, 106-103 i 113-101. Després d'aquestes, les dues derrotes a Los Angeles: 100-75 i 101-96.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els anys li pesen ben poc

barcelona
 

Espurnes d’esperança

girona
 
 

Víctima Asencio

 

Vitor Roque, amb un peu i mig al Brasil

barcelona
 

Absolutament res a retreure

MADRID / BARCELONA
 

No n’hi ha per tant

Lió / Girona
 

Trissino-Noia i Reus-Benfica, en els quarts

bARCELONA