BÀSQUET / NBA
Orlando no havia marxat
Els Magic, amb un joc i un encert extraordinaris, sumen el seu primer punt
El bàsquet coral local s'imposa a l'individual, exemplificat en Kobe
Pau Gasol, com en tota la final, dóna un nivell alt en defensa i en atac
Hi ha final. I n'hi haurà mentre Rafer Alston tingui els minuts i el rol que exercia fins abans de començar la sèrie contra els Lakers. Després tindrà més o menys encert, però els Magic del tercer partit, amb ell dirigint, són els que han transitat amb posat senyorial i galant per aquest play-off i són els únics que poden aspirar a l'anell.
Sense necessitat d'ostentar més enllà dels 6m70, Orlando va vèncer amb un joc i un encert extraordinaris, per bé que l'equip derrotat també hagués pogut guanyar. Uns Lakers que van sobreviure a una primera meitat impactant dels locals –24/32 en tirs de camp– gràcies a un primer quart de dibuixos animats de Kobe. Després, però, amb l'escorta diluint-se en la concentració defensiva de Pietrus –sensacional el francès, també en atac–, els grocs van viure gràcies a moments, a espurnes de Gasol, Farmar, Ariza i Odom. Però només instants, una discontinuïtat insuficient davant la constància dels cinc millors jugadors de Stan van Gundy. Aquesta matinada hi ha el quart partit (03.00 h), i ni els uns ni els altres tenen motius per no creure que el triomf serà seu: els de Florida perquè s'han retrobat, i els californians perquè Kobe no hauria de tornar a signar un 4/15 en tirs (amb 4/9 tirs lliures) en els tres últims quarts per segona vegada consecutiva.
Cinc i el virtuós.
I això que el primer quart de Kobe, amb 17 punts (7/10 tirs), 4 assistències i 3+1 per postres (27-31) no era un bon senyal de res. La generositat dels cinc homes en pista, sempre practicat pels Magic, era una bona argumentació contra el virtuós solitari i el primer quart d'Alston, amb 11 punts, una excel·lent notícia per a tothom menys per als aficionats dels Lakers. Els de Phil Jackson eren equilibrats en l'anotació –16 punts a la zona i 25 a fora dels primers 41–, però la melodia local era celestial i impròpia d'un enfrontament d'aquestes connotacions: després d'un 10/11 en tirs de dos en el primer quart, Orlando es va quedar a gust amb un 13/16 en tirs de camp en el segon –és en aquestes coses que es veu la influència d'un home com Howard, amb només dos tirs de camp intentats en el primer temps, però amb tots els ulls i el cos de Gasol permanentment fixats en ell–. En el descans, tot i això i la poca utilització de Gasol en atac, els Lakers eren ben vius (59-54).
Desordre i emoció.
En els últims minuts dels secundaris Odom és qui va agafar, com en el segon partit, la iniciativa groga, mentre que per part dels Magic l'aportació puntual i reiterativa ara de l'un (Pietrus), ara de l'altre (Lewis) i ara del de més enllà (Howard), feien la feina. Kobe va tornar a 7:13 de la fi, però sense que ell mirés el cèrcol van arribar els millors moments dels Lakers: 8/8 tirs per començar el quart i 97-95 a menys de cinc minuts. Igualtat fins a 59 segons (104-102) i pas a les accions defensives: Gasol col·loca un tap a Lewis, però Kobe, en un 2x2 central amb Pau, ensenya la pilota i Howard l'hi pren. D'aquí, dos tirs lliures per a Pietrus (106-102), precipitació innecessària de Bryant amb un triple i, tot i els quatre rebots d'atac de Los Angeles en els últims 28 segons, tirs en mala posició i recompensa a l'excel·lent posada en escena i execució dels Magic. Que sí, que són aquí.
MAGIC
LAKERS
ORLANDO MAGIC:
35/50 de dos, 5/14 (Lewis (3), Alston i Türkoglu), 23/30 tirs lliures i 29 rebots (Howard, 14) i 23 assistències (Türkoglu, 7).
LOS ANGELES LAKERS:
32/55 de dos, 8/23 triples (Bryant (4), Ariza (2), Fisher i Farmar), 16/26 tirs lliures, 27 rebots (Ariza, 7) i 16 assistències (Bryant, 8).
PARCIALS:
Dos rècords dels Magic
El bon joc i l'encert vist en aquest partit per part dels Magic no quedarà només en la memòria. També en els llibres, com a mínim durant un temps. Així, el 24/32 (75%) en tirs de camp de l'equip d'Orlando en la primera meitat és el millor percentatge en un primer temps de play-off en tota la història de l'NBA. I, el 40/64 en tirs totals del final del partit, un 62,5%, l'encert més gran acumulat mai per un equip en un partit d'una final. I és que tots els jugadors que van anotar van acabar, com a mínim, amb un 50%.
I al setè partit, el primer triomf
Sis derrotes en un enfrontament de final han hagut de passar abans que els Magic no guanyessin el seu primer partit. En la final del 1995 contra els Rockets, en què van arribar a la cita després de superar Indiana en la final de l'est (4-3) i amb Shaquille i Anfernee Hardaway de combo mortal, els de Houston no van donar cap opció als d'Orlando, que tot i això van poder guanyar el primer i el tercer partit: 118-120, 106-117, 106-103 i 113-101. Després d'aquestes, les dues derrotes a Los Angeles: 100-75 i 101-96.
